JOANA NICOLAU.Palma.
«Res no és el que sembla». Això és el primer que digué ahir l'actor Jordi Boixaderas per referir-se a El mètode Grönholm durant la presentació d'aquesta comèdia a Palma. A partir d'aquí, potser poca cosa del que us puguem avançar s'ajusti al que podreu veure fins diumenge.

L'únic segur és l'èxit de públic i crítica amb què l'obra, de Jordi Galceran amb direcció de Sergi Belbel, arriba a l'Auditòrium. Des de la seva estrena fa dues primaveres poques persones no han sentit parlar-ne i més d'un milió l'han vista, moltes d'elles repetint.

El mètode Grönholm se centra, a grans trets, en la competitivitat de les altes esferes del món laboral. Quatre candidats, Lluís Soler, Jordi Díaz, Roser Batalla i Jordi Boixaderas, es presenten a la fase final d'unes proves gens convencionals que ha organitzat una multinacional per triar un alt executiu. A través d'elles es valora a què estan disposats a renunciar per aconseguir la feina... Fins on són capaces de lluitar per obtenir el lloc de treball, els seus límits morals...

Durant quasi dues hores, «sense deixar un moment per pensar», una sala d'espera com a únic escenari i «un infiltrat» de l'empresa, es va oferint informació personal sobre cada un dels candidats amb la intenció d'enfrontar-los i veure qui sobreviu. D'aquesta manera és com s'entra en un joc brut al qual no s'escatimen les desqualificacions personals fins a treure el pitjor de l'èsser humà. I, curiosament, com reconegueren els actors, «com més cruel és un personatge més suport del públic rep».

La conclusió és, com digué l'actriu Roser Batalla, una obra «que diu moltes coses sobre la societat actual i del que ens aboca per aconseguir allò que sigui». Més si es té en compte que totes les proves a què són sotmesos els personatges, per increïble que puguin semblar, estan inspirades en tècniques autèntiques de personal, documentades en manuals. De fet, El mètode Grönholm neix d'una anècdota real ocorreguda fa pocs anys a Madrid i que fou notícia a tots els informatius. Com es recordarà, dins una bossa d'escombraries es van trobar un seguit de sol·licituds de treballs per a una cadena de supermercats a les quals l'empleat que feia la prova rebutjava els candidats perquè eren estrangers, gitanos, lletjos, tenien grans o eren grassos...

Per acabar, s'ha de dir que un dels més malvats de la petita pantalla catalana en aquesta ocasió potser no acabi sent el més cruel de tots. Encara que, com dèiem en començar, en aquesta obra poca cosa és el que aparenta.