El Ministeri de Sanitat s'ha proposat aconseguir que el 10% dels trasplantaments de ronyó s'efectuïn a través d'un donant viu. La raó és que, tot i que l'Estat espanyol sigui el líder mundial en donacions i en trasplantaments d'òrgans, es troba per sota de la mitjana en aquesta classe d'intervencions, a pesar dels seus avantatges.
La Comissió de Trasplantaments del Consell d'Europa ha publicat el seu informe de l'any 2004 amb dades europees, dels Estats Units, Austràlia i l'Amèrica Llatina. Espanya augmenta encara més les distàncies amb la resta de països occidentals, amb un índex de donació de 34'6 per milió d'habitants. A més, té el percentatge de negatives familiars més baix de tot el món (17'8%).
En un comunicat emès ahir, el Ministeri de Sanitat i Consum analitza l'estudi, publicat a la revista Trasplant Newsletter, i destaca l'increment als països occidentals d'operacions amb ronyons procedents de donants vius, arran de l'escassetat d'aquests òrgans.
Encara que Espanya lideri també els trasplantaments de ronyó (2.215 intervencions l'any 2004 i un índex de 47'8 per milió d'habitants), només un 2'8% del total de donacions fou de persones vives, just per davant d'Irlanda. A Europa només s'hi realitzaren 2.040 trasplantaments renals, però un 13% d'aquests òrgans procedia de persones vives, i el percentatge puja al 41'5% en el cas dels Estats Units i al 38% en el cas de l'Amèrica Llatina i d'Austràlia.
Segons explicà el Ministeri de Sanitat mateix, llevat de la situació a l'Estat espanyol, on les donacions augmenten cada anys des de la dècada dels 80, en la majoria dels països occidentals la desproporció entre la disponibilitat i la demanda en tota classe de trasplantaments, però sobretot de ronyó, creix any rere any.
De fet, precisament el de ronyó a través d'un donant viu es concentra a les zones on aquests darrers anys s'ha reduït la donació procedent de cadàvers, com succeeix als països escandinaus, al Regne Unit, Alemanya, Holanda, Àustria, Bèlgica, Eslovènia i Luxemburg. En tals països, aquestes intervencions arriben com a mínim al 25% del total.
Tanmateix, existeixen altres factors que expliquen l'apogeu d'aquesta tècnica a l'Europa occidental, com la introducció de la cirurgia laparoscòpica en l'extracció del ronyó del donant viu, que redueix molt els riscs, i el major temps de funcionament del ronyó procedent d'una persona viva, ja que sol ser més jove.