D'aquí a poc temps, Marina Castaño deixarà el seu descans a Mallorca per tornar a la feina. Sobretot per inaugurar, el 5 de setembre, el curs La novela y la ciudad, a la Fundació Camilo José Cela, que ella presideix a Iria Flavia. Un curs amb ponents importants i que clausurarà l'escriptora mallorquina Carme Riera. Marina Castaño torna sempre a Mallorca, ja que la sent com una terra d'acollida. L'entrevistam al Museu Es Baluard, del qual afirma: «No em cans d'elogiar aquesta meravella de museu per tot allà on vaig».

-En contra del que es podria pensar, vós no refusau relaxar-vos a Mallorca.
-Hi vénc sempre que en tenc l'oportunitat, per motius de feina o per estar amb amics. Estim molt Mallorca. I, quan vaig sortir elegida presidenta de la Fundació Camilo José Cela, amb el vot unànime de tots els patrons, el primer que vaig fer va ser nomenar-ne tres de mallorquins, una representació que era ineludible, ja que Camilo José va passar trenta anys de la seva vida a l'Illa. I jo aquí no hi he trobat més que hospitalitat.

-La Fundació Camilo José Cela s'ha sumat al IV Centenari del Quixot amb una gran exposició de les nombroses edicions que Cela en va reunir, amb estudis que en va realitzar i amb il·lustracions. «Cervantes i Cela» és el títol de la mostra: uniu-los vós literàriament.
-Encara que, en llengua espanyola, Cervantes és el més gran, Camilo José se sentia més «quevedià»: es considerava hereu literari de Quevedo. Fins i tot així, va estudiar l'obra de Cervantes en profunditat, i la millor prova de l'admiració que li professava és l'exposició que ara tenim a Iria Flavia, una mostra que pel seu èxit prorrogarem fins al mes d'octubre.

-Es diu que no hi ha cap altre Nobel literari amb una Fundació tan ben nodrida de fons com la Camilo José Cela...
-És cert. La Fundació és el seu llegat. Allà hi ha tots els seus manuscrits, preservats en condicions magnífiques. Hi són tots llevat d'un, el de Pabellón de reposo, que està en mans de la família de Marañón i per tots els mitjans intent que el puguem tenir a la Fundació. Allà hi ha la seva biblioteca, de més de 45.000 volums, una pinacoteca amb més de 600 obres i un epistolari que recull més de 70.000 cartes de Camilo José amb els personatges més rellevants del segle XX. Els fons de la Fundació són tan rics, que ens permeten fer exposicions tots els mesos. És un centre viu, en renovació permanent, amb una gran projecció també a l'estranger. Me'n sent molt orgullosa, sobretot de l'equip que hi treballa, encapçalat pel director Tomás Cabana, home insubstituïble, i de tots els qui es desviuen en la seva dedicació a la Fundació. La conservació i la difusió de l'obra de Camilo José Cela estan garantides.

-Us acusen d'haver desviat 200 milions de pessetes en subvencions. Què en deis?
-Aquesta és una acusació absurda, ja que cada any encarrec una auditoria per presentar comptes als patrons, i allà tot és transparència absoluta. És més, no he vist mai 200 milions reunits a la Fundació. No s'ha de donar importància a aquestes acusacions, ja que vénen d'una persona i des d'un programa del tot desprestigiats.

-Al marge de totes les polèmiques, vós continuau sent ratificada pel Patronat de la Fundació Cela.
-Em sent secundada d'una manera inqüestionable, per uns patrons d'un prestigi immens. El mateix Patronat que em va elegir continua dipositant en mi la seva confiança, al cap de tres anys i mig. Això suposa un reforç moral importantíssim i un impuls per continuar treballant amb intensitat per allò que era la gran il·lusió del meu marit: que tot es preservàs sota un mateix sostre, a Iria Flavia, i que d'aquesta manera no se'n pogués dispersar ni un de sol, dels seus papers.

-Podeu confirmar la gran exposició de Cela al Centre de Cultura Sa Nostra de Palma?
-És clar, per a la primavera del 2006. Serà una gran exposició, que agraesc moltíssim a Sa Nostra, ja que si fins ara es tenia aquí un escàs coneixement del que representa la Fundació Camilo José Cela, amb aquesta mostra el visitant podrà tenir una idea completa del llegat immens del meu marit. Aquesta exposició ja ha estat requerida per altres ciutats: Barcelona, Madrid, Salamanca i Santander, que l'acolliran després de Palma. El treball que s'ha fet des de la Fundació és extraordinari. Tot i així, l'obra de Cela és un mar sense voreres.