P.GIMENEZ.Palma.
Un grup d'arqueòlegs ha localitzat i ha començat a excavar el centre neuràlgic del camp de concentració de l'Illa de Cabrera, on van romandre empresonats milenars de soldats francesos entre el 1809 i el 1814, després de la Batalla de Bailén.
La troballa ha estat realitzada per l'equip d'experts, que, codirigits pels arqueòlegs Mateu Riera i Magdalena Riera, treballa des del 1999 en el projecte de recuperació, consolidació i musealització de l'assentament monacal que, segons defensen, hauria existit a l'Illa en època bizantina (segle V al VII després de Crist).
Segons afirmà Mateu Riera «no hi ha dubte que estam excavant la zona més important del campament dels francesos», localitzada al jaciment del Pla de les Figueres, vora cas Pagès. En aquesta zona, «sobre un àrea de cent metres quadrats», han estat identificades un total de 9 habitacions. Tanmateix, aquesta no és més que una petita part d'un conjunt que «es veu com creix en totes direccions amb estructures similars» disseminades sobre la superfíficie i que «donen la sensació de formiguer».
Després d'haver excavat tres de les nou estructures descobertes, Riera confirmà que les habitacions «es caracteritzen per les seves petites dimensions, fan un metre i mig per metre i mig», i que a totes elles hi havia habilitada una xemeneia. Segons l'expert, aquests habitacles confirmen allò que els supervivents d'aquest camp van explicar en les seves cròniques: «unes dures condicions de vida», que van acabar amb la vida de dues terceres parts del contingent empresonat.
Riera destacà la bona conservació dels elements descoberts en aquesta excavació, afavorida per l'incendi que afectà el campament quan els francesos van abandonar Cabrera. Restes del petit aixovar amb el qual comptaven, les olles on cuinaven, gerros, plats i botons d'uniforme, són alguns dels objectes que s'han trobat en aquestes habitacions, que segurament es van construir aprofitant estructures preexistents. De fet, a la factoria de salaones ja hi ha un precedent de la reutilització d'espais preexistents per part dels francesos.
Aquesta teoria entronca amb l'objectiu original de la campanya que finança l'Ajuntament de Palma i que tracta de verificar l'existència d'un assentament monacal a Cabrera durant l'època bizantina.
Mateu Riera recordà que les nombroses restes ceràmiques aparegudes en aquest període i els resultats obtinguts a les tombes que ja s'han excavat a la necròpolis indiquen que el nucli principal estava allà. Una nova campanya d'excavacions el pròxim mes de setembre permetrà arribar als estrats de l'època bizantina davall del campament dels soldats francesos i així confirmar aquesta hipòtesi.
