J.CASTELLS. Prada.
Emmarcat en l'Any de l'alimentació, la cuina i la gastronomia, com també en el de la lectura i el del Quixot, el professor de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Joan Fàbrega dirigeix des del passat dia 17 i fins demà el taller Literatura i gastronomia.
Lluny de ser apte només per a literats o per als gastrònoms més especialitzats, el programa elaborat per Fàbrega inclou un bon grapat de referències escrites que traslladen als assistents al taller els ingredients i sabors.
Caminant entre les aules que el Liceu Renouvier proposa als estudiants i curiosos, s'hi poden trobar múltiples curiositats per aprendre o simplement passar l'estona. Però la de Fàbrega convida a recordar begudes o aliments que sovint trobam en el cuinar de cada dia, o que els nostres padrins empraven en la seva alimentació. Així, els assistents al taller, en el qual es troba una majoria de dones dins la quarantena d'anys, no dubten un segon per interrompre l'animada explicació de Fàbrega i començar una conversa a múltiples bandes que fa partícep tothom i en la qual cadascú hi diu la seva.
Ahir mateix, Fàbrega inicià la seva disserció amb els Epigrames de Marcial dels segles XII i XIII. S'hi troba en llatí la recepta dels pernils cerdans. «El pernil del país dels ceretans o el de Menàpia serà per mi: i que els esmenjats es cruspeixin el desossat». Fàbrega explicà que des de l'època «dels romans», el cuixot es menjava salat, que era el més apreciat, i fumat, com es menja als països nòrdics, i desossat i cuit. D'aquesta manera, el text proposat per Fàbrega tria els pernils cerdans, aquells que una vegada salats eren saborosos i molt apreciats per les persones de paladar refinat.
A continuació, Fàbrega posà sobre la taula «la recepta més antiga que es coneix. El brou de carn salada», recollit a les Receptes de Yale i provinent de les Acàdiques. Aquestes, procedents de l'antiga Babilònia, es mostren en «plaguetes de fang». La recepta combina la carn, que podria ser de porc, xai o bou, amb cebes i alls, «un dels ingredients més antics de la humanitat», apuntà Fàbrega. A la carn salada s'hi afegeix greix, cuscuta, una herba comestible típica dels Päisos Catalans i actualment en desús, celiandre, comí i porro. Fàbrega explicà que més enllà dels ingredients no s'explica la manera de ser cuinat, però «pens que més que una sopa devia de ser un estofat o un aguiat». D'aquí, la classe torna a tombar cap a preguntes, que van del te a la cervesa.
