Després dels Tea Servants i els Coffe Masters, el mallorquí Steven Munar continua endavant, avançant pas a pas cap a la seva cançó següent, sempre millor que l'anterior. Steven Munar entrà el juliol passat als Estudis Zingaros de Xesc Albéniz, per enregistrar-hi el seu nou disc de llarga durada, Miracle Beach, amb una formació que qualifica de «banda de luxe», The Lunatics.

-Amant com sou de la literatura, amb quins llibres us entreteniu ara?
-Ara mateix estic amb Les dues torres, la segona part de la trilogia de J.R. Tolkien d'El senyor dels Anells, i també amb La Divina Comèdia de Dant. Llegesc molt en bones, perquè fa sis mesos que els vaig començar.

-Considerau que existeix una línia de connexió entre la literatura que llegiu i les vostres cançons?
-No prenc referències literàries de manera conscient. Som un lector humil, però sí que que és cert que els temes que trii hi tenen a veure. D'una banda, m'agrada aquest món màgic, en el qual crec, i també les diferents vies per les quals passa l'ànima en el seu camí cap a l'èxtasi, cap a Déu.

-Un poc místic, parlant de cançons...
-Som una persona creient. És cert, moltes de les lletres dels temes van sobre això: recerca, pistes, senyals, l'aprenentatge...

-Com connectau aquest vessant amb el món real?
-Crec que és molt més real que la mentida que hem muntat entre tots, i en la qual tots tenim part de responsabilitat.

-I vós ja heu arribat a l'èxtasi?
-Encara no. Som un cercador, però vaig per bon camí.

-Sovint, parlant de la vostra música se'n sol esmentar la psicodèlia. Què en pensau?
-Sempre m'ha agradat la música dels anys seixanta, els Byrds i les harmonies vocals. La psicodèlia bona dels seixanta va més enllà de la quantitat de drogues que podia haver pres el compositor. De fet, ara hi ha més drogues a l'abast que en aquella època i la majoria de la música no deixa de ser mediocre.

-Per a l'enregistrament d'aquest nou treball, heu repetit amb Xesc Albéniz en els controls tècnics i en la producció. Hi ha bona connexió entre vosaltres?
-L'any passat, ja preparàrem quatre temes i vaig treure conclusions del resultat. Dos dels temes em serviren per veure que amb els músics amb qui tocava no obtenia allò que encalçava. Dels altres dos, un el férem junts i m'agradà el que hi vaig aprendre, i també el resultat. De fet, aquests dos temes s'afegeixen als vuit que hem enregistrat aquest mes i que estam a punt d'acabar. Entre ell i jo hi ha una connexió personal. És un vocalista que admir i que demostra la seva maduresa com a cantant. Això em serveix perquè tots dos pensam que la veu és important a l'hora d'enregistrar les cançons.

-Qui són aquests «Lunatics» que us acompanyen?
-Tots són grans músics, i això es podrà veure en el resultat. Miguel Pérez és el seu guitarra solista; Julen Giménez, baix i cors; Hug Salvat, bateria i cors. A més, hem tingut la col·laboració de Marc Tena, als teclats, als pianos i als cors. Tena és un dels grans músics de Barcelona i ha estat un luxe poder-hi treballar.

-Quina és la història que existeix darrere «Miracle Beach»?
-És una platja de Tarragona, la del Miracle, on em vaig refugiar uns dies i on vaig compondre la primera cançó que va marcar per a mi una nova manera d'elaborar els temes i de veure el món. Les cançons tenen a veure amb un moment en la vida durant el qual m'he refugiat molt en la meva parella, en els meus amics de veres i en els qui m'estimen amb independència del resultat comercial de la meva música. Les lletres es relacionen amb la llibertat i amb el trencament de tot aquell control que imposen la societat i les relacions humanes. El nostre desig és que tota persona que pugui sentir i apreciar aquestes cançons ho pugui fer.