SANDRA ENSENYAT. Palma.
La nit de dissabte es va celebrar una nova edició de la tradicional marxa «Des Güell a Lluc a peu». Com feren fa 32 anys el grup de Tolo Güell, els pelegrins dissabte van recórrer els 48 quilòmetres que separen el desaparegut bar Güell de Palma i el monestir de Lluc. Jaume Vives, que pertany al grup de Güell, explicà orgullós l'anècdota a partir de la qual es va iniciar aquesta tradició: estant un dia amb un grup de gent al bar Güell, va ocórrer una espècie de miracle quan a la filla de Tolo Güell li va caure una botella de sifó i no va esclatar. Els presents van considerar que havia estat una obra divina i van decidir iniciar aquesta marxa a Lluc a peu per donar les gràcies a la Mare de Déu. Des d'aleshores, s'ha anat sumant gent a aquesta iniciativa i ha crescut fins a esdevenir el pelegrinatge multitudinari que es dóna cita anualment el primer diumenge d'agost.
Els participants partiren de Palma a les onze de la nit i arribaren a Lluc entre les 05.30 i les 08.30 de diumenge matí. Els organitzadors van estar fins a les onze aproximadament per esperar els més endarrerits. Malgrat tot s'han rebut queixes d'un grup de 20 persones que diuen que arribaren a les 11.30 al monestir i ja no trobaren cap autocar amb què tornar a Palma.
La majoria dels marxaires, a la seva arribada al monestir, es dirigien directament cap a la taula on els membres de l'organització lliuraven els diplomes. Una vegada obtingut el títol que certificava el seu esforç, s'ajeien a descansar i esperaven el moment de l'anual ofrena floral a la Verge de Lluc. La resta arribaven tan cansats que, una vegada recollit el diploma, pujaven directament als autocars que sortien cada 30 minuts cap a Palma.
Com cada any hi van prendre part milenars de persones, però aquesta participació ha anat baixant durant les últimes edicions. Pep Calafell, un dels organitzadors, així ho va confirmar. A més va explicar que els pelegrins cada vegada són més joves, «la gent gran ha deixat de venir». L'any passat entre les les 06.30 i les 07.25 hores s'havien lliurat 1.500 diplomes. En canvi, enguany a les 07.40 anaven pel número 500.
Quant als motius de les pelegrinacions, són molt diversos. Carles Amengual puja tocant la xeremia i ho considera «una forma de meditació en moviment». A més, hi puja tres vegades a la setmana des de Caimari. Jaime i Charo, en canvi, són un matrimoni que ha hi pujat per «primera i última vegada».
