BARTOMEU PICORNELL.Palma.
L'ambició d'Agatha Ruiz de la Prada per associar el seu nom amb el d'un artista de renom universal ve d'enrere. L'any 2000 entrà en contacte amb els hereus de Joan Miró per demanar-los autorització en aquest sentit.
Consta per escrit en una carta que la modista renunciava a la realització de qualsevol projecte que resultàs «dubtós» per a la família. «Qualsevol cosa que us sembli dubtosa ens ho deis i no ho farem», afirmà la companya sentimental de Pedro J. Ramírez.
Ruiz de la Prada obtingué una resposta immediata i raonada de Dolors Miró, Emili Fernández Miró i Joan Punyet Miró: era una negativa, després d'una anàlisi detallada dels vestits que la dissenyadora els havia mostrat. La família Miró contestà que s'estimava més no aventurar-se a aprovar un projecte que, si hagués volgut, Miró hauria duit a terme al llarg de la seva vida. Els hereus expressaren que Joan Miró només creà vestits vinculats amb alguna representació teatral.
En efecte, l'artista confeccionà models amb Max Ernst per a Romeo et Juliette, estrenada a París l'any 1926; el 1932, dissenyà el teló i el vestuari per a l'obra Jeux d'enfants; el 1978, col·laborà amb la companyia catalana de teatre La Claca per caracteritzar els personatges de Morí el Merma; i, per acabar, l'any 1981 s'estrenà el muntatge de L'Uccello Luce a la Fenice de Venècia, també amb vestits de Miró. Mai, però, l'artista no prengué part en realitzacions que tinguessin a veure amb el món de la moda, com pretenia Agatha Ruiz.
Durant la preparació del catàleg, a les darreries de l'any 2003, i arran d'una sol·licitud cursada pel director gerent de l'IVAM, Kosme de Baraño, de reproduir la peça L'or del l'atzur en el catàleg, la família Miró li ho denegà i li insistí que de cap de les maneres no volia que la modista vinculàs l'obra del creador català amb els seus vestits.
Anys abans, Agatha Ruiz de la Prada havia intentat dur els seus vestits a una exposició en la Fundació Pilar i Joan Miró de Palma. Les seves pretensions tornaren a xocar amb el rigor dels hereus, que vetaren la mostra. Aquells desacords en cadena culminaren amb la retirada d'obra propietat de la família de la Fundació, amb l'objectiu de posar de manifest la reprovació del comportament de determinades institucions. El diari Avui arribà a publicar que Joan Fageda, llavors batle de Palma, havia rebut pressions del company de la modista, el periodista Pedro J. Ramírez, perquè cedís a les pretensions d'emprar l'espai de la Fundació Miró a Son Abrines.
Davant del fracàs de la temptativa, pareix que el Casal Solleric es convertí en l'objectiu de Ruiz de la Prada. No obstant això, algunes fonts indiquen que la proximitat de la reacció contra l'exposició de Lladró en aquell centre va fer desistir els promotors de la modista. Per acabar, va ser el castell de Bellver el lloc on, durant l'estiu, Ruiz de la Prada va poder mostrar la roba que dissenya sense exhibir cap vestit d'«homenatge» a Miró.
La família de l'artista ja donava per tancat l'assumpte quan, un bon dia, va veure que el catàleg de l'IVAM s'havia publicat. La manca de reposta de De la Prada a les seves sol·licituds els ha impulsat a demanar a la institució valenciana que retiri el llibre de circulació.
L'actitud mostrada per Agatha Ruiz de la Prada és inèdita, segons la família de Joan Miró. En diverses ocasions, la Successió ha mostrat la seva disconformitat amb determinats usos de l'obra de l'artista -per exemple, la utilització política- i sempre s'ha comprès el seu interès per salvaguardar l'esperit del llegat mironià. La modista ha trencat amb una tradició de respecte i ha faltat a la paraula que donà per escrit, quan el projecte encara s'estava perfilant. Més difícil d'entendre és la conducta de l'IVAM.
