Dimecres dia 25 de maig, moria a Venècia el pintor italoeslovè Zoran Music, als 96 anys d'edat. Mestre en l'expressió de la barbàrie i de la mort que conegué durant l'Holocaust, Anton Zoran Music fou deportat al camp de concentració de Dachau el 1944. L'horror de l'experiència, universalitzada en el reflex d'altres desastres provocats pel totalitarisme, no deixaria d'aparèixer en la seva obra al llarg de la seva vasta trajectòria.
Nascut el 12 de febrer del 1909 a Gorizia, a la frontera italiana amb l'actual Eslovènia, la infantesa i la joventut de Zoran Music estigueren marcades pels trasllats successiu als quals es veié forçada la seva família a causa de diversos conflictes bèl·lics. Estudià Belles Arts a Zagreb i es traslladà a Madrid, el 1935, per aprendre dels grans mestres l'obra dels quals és present al Museu del Prado. Però també hagué de fugir d'allà per l'esclat de la Guerra Civil, i es refugià a Dalmàcia i després a Gorizia, fins que decidí instal·lar-se a Venècia on, el 1944, l'acusaren de pertànyer a una facció antinazi, cosa que el portà a Dachau després de negar-se a formar part d'una unitat auxiliar de l'Exèrcit nazi. «Per arribar a la meva pintura, la veritat és que era necessari passar per la terrible experiència de Dachau», declarà el pintor en alguna ocasió.
Excel·lent dibuixant, la seva obra, reconeguda de manera tardana, ha estat objecte de diverses antològiques, com la del 1995 al Gran Palais de París. El 2001, Zoran Music donà una part important de les seves creacions a l'IVAM valencià, centre que amb el Museu Morandi de Bolonya i amb el Centre George Pompidou de París té una àmplia representació del treball d'un artista l'obra del qual reflecteix la foscor terrible que provoquen en l'home la violència i la certitud de la mort.
