P.G./LL.L. Palma.
La Universitat de les Illes Balears va viure ahir un dia de reivindicacions en les quals els estudiants d'història de l'art i de psicologia en varen ser els grans protagonistes. Les concentracions varen tenir com a escenari els edificis Ramon Llull i Guillem Cifre de Colonya, encara que els motius de la protesta eren diferents. Els quasi dos-cents manifestants d'Història de l'Art protestaren per la possible supressió de la carrera del catàleg de titulacions universitàries planificat per la Subcomissió d'Humanitats del Ministeri d'Educació i Ciència.
Els manifestants repartiren còpies del manifest en contra dels plans de la comissió i varen fer una marxa pels carrers de la UIB que els va dur des de l'edifici Ramon Llull fins al Gaspar de Jovellanos. Varen transportar algunes pancartes amb frases com «Tenim patrimoni, qui el divulgarà?» o «La història de l'art dóna feina i sobretot ens agrada».
La protesta va coincidir amb la celebració d'actes reivindicatius en diferents universitats espanyoles i va estar secundat per nombrosos professors i estudiants d'altres facultats als quals també afecta la possible supressió. La representant de la Facultat d'Història de l'Art en el Consell d'Estudiants, Catalina Femenias, va apuntar que «després de la reforma, de les 25 carreres d'humanitats en quedaran unes 10» i no va descartar noves mobilitzacions.
Per la seva banda, més d'un centenar de psicòlegs i estudiant i professors de psicologia es concentraren a l'edifici Guillem Cifre de Colonya per reclamar el reconeixement legal de la disciplina com a professió sanitària.
Aquesta concentració, convocada per la Junta de Representants de Psicologia i el Col·legi Oficial de Psicòlegs, s'emmarcava dins de les accions que es duen a terme a tot l'Estat per forçar que el Govern modifiqui la Llei d'ordenació de professions sanitàries (LOPS) i permeti el reconeixment dels psicòlegs com a professionals sanitaris.
El col·lectiu també féu un manifest en el qual recordava que «el Ministeri de Sanitat i el PSOE continuen sense obrir una via de negociació amb els col·lectius afectats, i el que és més greu, proposen solucions unilaterals, la qual cosa, segons els informes jurídics sol·licitats, és il·legal».
El manifest recull que «no reconèixer-ho legalment (el caràcter sanitari de la professió) representa un obstacle per a la salut i el benestar de la població» i exigeix que «s'inclogui la llicenciatura en psicologia dins la llei de professions sanitàries i que deixi de ser un simple element d'oportunisme polític». Els concentrats advertiren que no es conformaran amb solucions que continuïn amb l'actual estatus legal.
