No ha estat una entrada fàcil, però a poc a poc les coses tornen a la normalitat. Gemma Pascual dirigeix des del passat 1 d'abril la Casa Museu Llorenç Villalonga. Llicenciada en filologia clàssica i en dret, advocada amb despatx obert i col·laboradora ocasional de Crónicas marcianas, opina sobre aquest primer mes.
-Quina ha estat la valoració fins ara?
-Crec que ha de ser positiva. Hi ha un programa d'activitats que es desenvolupa i jo vaig ser contractada per això. Jo no som del Partit, conec na Dolça des de fa molts d'anys i a mi m'engrescava el programa, me semblava atractiu.
-Ha estat dura la vostra entrada?
-Les coses no han estat fàcils. Esperava que na Catalina Sureda fos més diplomàtica amb mi. Quan hi vaig anar per posar-me al dia no em va voler parlar i això és una mica groller. Però tot és superable i al mal temps hem de posar bona cara.
-Què heu après en aquest temps?
-Que tots podem aprendre moltes coses a qualsevol edat i després coses concretes: una mica d'obres, una mica de jardineria i coses del dia a dia.
-Quins són els vostres escriptors preferits?
-Encara que no ho cregueu, des de sempre he admirat LLorenç Villalonga. El vaig conèixer personalment el 1974, quan guanyà a Barcelona amb Andrea Víctrix. En vaig publicar una ressenya el 1975 i em sap greu que no me signàs el meu exemplar. També m'entusiasma el teatre de Shakespeare, la novel·la en general, especialment Clarin, i la música.
-Això vol dir que si estau més temps com a directora la música tendrà una importància capital a la Casa Museu?
-Evidentment, hi haurà música i jo vull que es canviïn els estatuts i que aquesta casa-museu sigui més pictòrica i musical i menys literària. Per això estic molt contenta amb l'exposició dedicada a Ovidi Montllor i Guillem d'Efak.
-Vós sou aquí de forma temporal... fins quan?
-Hi ha d'haver una reunió de patronat i s'han de redactar les bases per convocar la plaça de director gerent del centre. És un contracte d'alta direcció per a un temps determinat, així que qualsevol que hi opti sap que té els dies comptats.
-I vós hi pensau optar, ara, a aquesta plaça?
-Sí, ara sí, no ho descart en absolut. Encara que hi ha coses que s'han de tenir en compte, com el fet que tengui un despatx, encara estic col·legiada.
-Sabeu que molta de gent us ha classificat per la vostra col·laboració a 'Crónicas Marcianas'...
-Classificar la gent és molt fàcil. Pilar Rahola, que també era allà, també es filòloga. Jo a Crónicas hi anava per participar a debats com a advocada. Mai no hi he tengut contracte, només he presentat factures.
-Quina és la vostra relació amb Margalida Pons, coordinadora científica de la Casa Museu?
-Molt bona i cordial. Ens vam conèixer la primera setmana i ja estam treballant amb la programació del juny i juliol.
-I amb l'associació d'escriptors en llengua catalana, que fins ara han elogiat la trajectòria de la Casa Museu i hi han col·laborat obertament?
-Encara ens hem de conèixer en persona amb en Gabriel Sampol, però per telèfon hem tengut un tracte molt bo. També amb Biel Mesquida, amb el qual preparam 'Poesia de la Mediterrània'.
