S.B./L.M. Palma.
Les entranyes dels arxius del Consell de Mallorca guarden al seu interior un tresor de valor incalculable. Es tracta de més de 5.800 cartells que mostren la història viva del Teatre Principal de Palma a través de les seves representacions des del 1862 fins l'any 2000. La col·lecció està considerada com una de les més valuoses del continent i ara el Consell ha començat les tasques de recuperació i adequació per tal que el dia de demà puguin estar a l'abast de tots els investigadors interessats en la història del teatre.

En aquests moments la gran majoria de les peces es troben doblegades dins caixes de cartró esperant la diagnosi que en faran els tècnics del Consell. La col·lecció correspon a les principals funcions realitzades pel Teatre i comprenen des de representacions escèniques fins a projeccions cinematogràfiques passant per òperes, sarsules, funcions de màgia i concerts.

El més antic de la col·lecció data del 1862 i en el seu encapçalament encara es pot veure que correspon al Teatro Príncipe de Astúrias. El fet que no hi hagi cartells anteriors a aquesta data pot ser degut a l'incendi del 1858 en el teatre. La reconstrucció de l'edifici no va acabar fins l'any 1860. No va ser fins la revolució de 1868 que va començar a dir-se Teatre Principal.

El director insular de Cultura, Guillem Ginard, va explicar que «la intenció del Consell de Mallorca és donar el màxim valor possible a aquesta col·lecció de cartells, que és una de les més completes de què es disposen en aquest moment i que és la història física i documental del teatre, una història amb pèls i senyals que podem recuperar».

Ginard també va destacar que la intenció del seu departament és que l'arxiu es posi al dia «i aquesta feina és un petit treball més. A poc a poc tots aquests cartells s'aniran integrant a la consulta i nosaltres els anirem donant la difusió pertinent a més de posar-ho a l'abast dels investigadors, tant en el suport paper com amb la utilització de les noves tecnologies i la digitalització».

El gruix d'aquests cartells estava situat a les dependències del Teatre Principal i està pensat que alguns d'ells es puguin exhibir quan el teatre reobri les seves portes, una vegada acabades les obres, que segons Ginard s'iniciaran abans de final d'any. Els cartells tenien una funció bàsica, que era la de publicitat dels espectacles que s'havien de representar i es caracteritzen pel seu gran format, de mides que poden superar el metre i mig per vuitanta centímetres. En general tenen una forma compositiva simple on els caràcters tipogràfics en són els protagonistes i rarament apareixen il·lustrats.

Segons va explicar a Diari de Balears Montse Furment, encarregada de la restauració i rehabilitació d'aquests cartells, «el primer que s'ha de fer és una diagnosi acurada de cada un d'ells. Se'ls ha de fer tornar a la seva forma original, és a dir, se'ls ha de posar plans, reintegrar els bocins que falten per permetre la seva manipulació, netejar i desinfectar. Després estaran preparats per ser manipulats amb la finalitat d'estudiar-los i digitalitzar-los».

Una de les característiques que destaquen en molts dels cartells és que el preu de les funcions està indicat en reals i que fets com la il·luminació elèctrica eren destacats amb grans lletres. També destaca el fet que molts varen ser impresos en els obradors de la impremta de la Misericòrdia, precisament situada en el mateix edifici on ara hi ha l'arxiu. Ara comença un treball complicat i llarg que serà dividit en diferents fases. En la primera es treballarà amb el material entre els anys 1895 i 1936. Posteriorment es farà amb els cartells més antics, anteriors a 1894 i finalment als compresos entre els periodes 1936-1960 i 1960-2000.

D'aquesta manera, i per a l'any que ve, està prevista l'edició d'una publicació i d'una exposició del període comprès entre 1895 i 1936. Només d'aquesta època hi ha un total de 2.500 cartells que hauran de ser seleccionats per poder formar part de la mostra. També s'ha de recordar que va ser precisament el 1895 quan el Teatre va patir una reforma duita a terme per l'arquitecte Joan Guasp mitjançant la qual s'afegí a la façana l'actual frontó, amb un relleu de Ricard Anckerman. És a dir, el Consell té ara a les mans un diamant en brut que necessita de mans i recursos per tornar a la seva esplendor.