P.GIMÉNEZ.Palma.
L'empresa a la qual mossèn Alcover va dedicar gran part de la seva vida, la realització de Diccionari català-valencià-balear, ha estat també la que en certa forma ha fet desconeguda per al gran públic la resta de la ingent producció del lingüista. I precisament «donar a conèixer de manera global la figura i l'obra» de l'estudiós és l'objectiu que persegueix Tomeu Vidal Pizà a Una vida d'Era i no era. Mossèn Alcover, el llibre que acaba de publicar i que li valgué a l'autor el III premi de la Casa Museu Llorenç Villalonga 2003.

Segons explica Vidal, escriptor i professor de primària al col·legi Jesús Maria de Palma, allò que el va empènyer a investigar en la vida d'Alcover va ser precisament tot el que s'amaga rere la gran empresa de Diccionari català-valencià-balear i les populars rondalles. El resultat «és una biografia que tothom pot entendre, des dels adolescents fins als adults, i que abasta tota la personalitat i la producció d'Alcover».

Així, l'autor presenta un text en el qual es poden distingir dues parts. La primera, més literària i integrada pels quatre primers capítols del llibre, recrea, «en honor d'Alcover, situacions de com ell anava a cercar informació de les veus del poble per fer les seves rondalles». Un breu homenatge a la tasca de l'estudiós, abans d'abordar la segona part del volum amb l'ingrés d'Alcover com a seminarista. Amb aquesta fita «s'inicia un recorregut lineal del que va ser la vida de l'estudiós, que permet descobrir el personatge a poc a poc», diu l'autor, que ha documentat el seu estudi utilitzant nombroses fonts com les biografies sobre el personatge de Francesc de Borja Moll i Gabriel Janer Manila, i el volum de Joan March Mossèn Alcover i el món de la ciència, entre altres.

La feina d'Alcover com a vicari general amb el bisbe Campins; la faceta polemista que l'autor desenvolupà en articles de premsa i publicacions; l'esperit inquiet del personatge, reflectit en la seva recerca incansable i en els seus viatges... són abordades per Vidal al seu llibre.

En la seva aproximació a mossèn Alcover, el professor descobreix la figura d'«un home singular, impulsiu, un poc infantil i ingenu, un pagès de Manacor que sabia moltes coses», diu l'autor, però que, sobretot, «va fer moltes coses pel català, fet que li valgué el sobrenom de l'apòstol de la llengua catalana».