No hi hagué sort per als autors de les Illes Balears. Malgrat tot, tingueren un paper molt destacable un poemari de Jaume Santandreu que va elogiar amb molta de contundència Anna Maria Moix, membre del jurat; i una novel·la ambientada en la Revolució dels Clavells escrita per un periodista de les Illes Balears que la premsa de València, esmentant fonts del jurat i de l'editorial Tres i Quatre, col·locà entre les quatre que tenien opció d'endur-se l'Andròmina d'enguany. Així, cap escriptor illenc no arribà a l'Olimp dels Octubre i la presència de Jean Serra va quedar sense relleu.
També hi hagué una mica de polèmica perquè en els ambients culturals de València es comentava, des de feia temps, que enguany un autor valencià guanyaria el premi de poesia amb el nom de Vicent Andrés Estellés. I molts apuntaven en la direcció de Guillem. El jurat format per Vicenç Altaió, David Castillo, Marc Granell, Anna Maria Moix i Tònia Passola, li atorgà al final el guardó no sense reconèixer el mèrit de Santandreu, per exemple o d'una joveníssima poetessa de setze anys elogiada per Moix.
Ramon Guillem explicà a la premsa que el se poemari, Celebració de la mirada, és «la meva obra més senzilla i comprensible» i que inclou entre els poemes algun d'homenatge a Marià Villangómez.
En el cas del premi de narrativa, el portaveu del jurat, Ramon Pla va explicar que ell i els seus companys, Francesc Calafat, Alfred Mondria, Maria Mercè Roca i Fracesc Sellés havien optat per l'obra de Joan Jordi Miralles, L'Altíssim, pel seu «gran treball lèxic».
El seu autor, un gairebé desconegut de 27 anys, s'emocionà en explicar que aquests són uns premis especials, perquè durant tres anys ell va ser un dels nombrosos estudiants que havien assistit a la setmana dels Octubre. Els estudiants tornaren a ser fidels a la cita i també acudiren en massa al sopar de l'Alameda Palace, aportant la nota festiva de la nit.
Miralles també explicà que «aquesta novel·la la vaig començar a escriure als 23 anys, i la major part la vaig redactar durant un Erasmus a Lisboa».
Precisament aquesta és la ciutat que emmarca l'escenari de la novel·la del periodista mallorquí que va disputar-li el guardó.
Els jurats del premi d'assaig tenien una gran responsabilitat. I és que aquest guardó du el nom de Joan Fuster. Poca broma. I també va ser un jove, en aquest cas de Figueres, el premiat. Francesc-Marc Àlvaro, Muriel Casals, Josep Fontana, Carles Viver Pi-Sunyer i Vicent Sanchís dictaminaren després d'una llarga discussió que el guardó fos per a Vila per Elogi de la memòria. No va ser fàcil, perquè entre les obres presentades hi figurava un assaig polític de Joan Ridau.
Silva, professor d'història contemporània de la Universitat de Girona, remarcà que la seva obra fa una «vindicació de la memòria, però com a generadora de cap al present i de cap al futur». Es pot dir que la nit de divendres posà el punt final als actes dels Octubre. Jordi Pujol va pronunciar la darrera de les conferències i Ca Revolta acollí la darrera vetlada dels Octubre.
Ca Revolta, un espai de convivència cívica, al mig del barri del Carme, molt a prop d'aquell carrer de Cavallers que va veure desfilar moltes de vegades tants de prohoms de les lletres com Ausiàs Marc o el mateix Vicent Andrés Estellés, es convertí divendres en la seu de la poesia.
Núria Candela va obrir un recital organitzat per l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. I el començà amb uns versos de Llompart, de qui llegí diversos poemes, per continuar amb Joan Vinyoli i acabar amb Estellés.
És a dir, un recorregut des de la perifèria cap al centre, perquè aquests dies, aquesta setmana, el centre de la vida cultural catalana ha estat als carrers de València, entre Serrans i Quart -les torres que emmarquen el barri vell-, als premis Octubre, que acabaren les seves nits amb la poesia dels protagonistes, els poetes de València, rics creadors de figures i d'imatges d'un país on parlar català és una forma de vida.
