La Setmana Internacional de Cinema de Valladolid, Seminci, clausurada ahir en la seva 49a edició, camina amb passes segures cap al mig segle d'existència consolidat com una trobada prestigiosa i com un planter del cinema hispà quant a participació i nous talents.

Tot i així, la pel·lícula Bin-Jip (Hierro 3), del realitzador sud-coreà Kim Ki-Duk, s'endugué l'Espiga d'Or, màxim guardó. La cinta, també guardonada amb el premi Joventut, relata l'amor entre un indigent i una dona maltractada.

El jurat internacional, presidit pel cineasta francès Roberto Guediguian, atorgà també l'Espiga de Plata a Private (Domicilio privado), de l'italià Saverio Constanzo. Es tracta del primer llargmetratge d'aquest jove realitzador. La cinta se centra en l'ocupació d'una llar palestina per tropes israelianes amb la finalitat d'emprar-la com a lloc d'observació.

El Premi Especial del Jurat fou per a Forbrydelser (En tus manos), tercer llargmetratge de la danesa Annette Olsen, la trama del qual se situa en una presó de dones. El film destaca pel «seu guió excel·lent, l'economia de mitjans, la interpretació destacada i la proposta d'un dilema moral», segons l'acta del jurat.

El realitzador argentí Leonardo di Cesare resultà guanyador del premi Pilar Miró com a nou millor realitzador per Buena vida-Delivery, el seu debut en el gran metratge, una història humana ambientada en la crisi econòmica que pateix l'Argentina des del 2001.

Pilar Bardem, per la seva interpretació de María Zambrano a María querida, de José Luis García Sánchez; i Ricardo Darín, pel seu paper a Luna de Avellaneda, de Juan José Campanella, foren distingits com a millors actriu i actor al Festival de Cinema de Valladolid.

Al marge del palmarès, aquesta edició ha servit per conèixer els treballs llatinoamericans tant de directors de prestigi, com en el cas de l'argentí Héctor Olivera (Ay, Juancito), com de realitzadors encara en procés de formació, com ara el veneçolà Héctor Arvelo (Habana, Habana) i de l'espanyol Achero Mañas (Blackwhite. Donde los polos se tocan).

El documental, un format en progressió constant i que de cada vegada té més suport del públic, ha trobat a Valladolid un espai que li garanteix llibertat, assegura difusió i facilita vies per emprendre la direcció cinematogràfica. Entre els que més han agradat hi destaquen els de Mercedes Àlvarez, El cielo gira, El tren del wolframio de Ramón Fontecha i 20 años no es nada de Joaquim Jordà.