S.B. Enviat especial a València.
Als premis Octubre es parla bàsicament de política. En molts de casos de política lingüística, però essencialment de política. Fins i tot a l'Encontre d'Escriptors -on a més a més es parla de literatura-, pels carrers de la ciutat, en els pubs de València, al centre cultural Ca Revolta i en les habitacions de l'hotel Expo, on estan allotjats la majoria dels congressistes, que desdejunen amb política i es colguen -si és que ho fan- sentint discutir de política. Els mallorquins, per descomptat, no en són aliens, de fet, alguns són polemistes notoris.
Ahir Sebastià Serra va intervenir per segona vegada en una taula rodona dels Octubre, en aquesta ocasió al congrés de Pensament on va parlar sobre El marc històric general, les altres transicions juntament amb Joan del Alcázar, Edward Tarnawsky i Fred Halliday, tots ells moderats per Vicent Garcés. El periodista i dramaturg Antoni Maria Thomàs va participar en el de Mitjans de Comunicació, on va explicar El canvi de règim en les empreses periodístiques amb Antoni Reig i Rosa Solbes.
A l'Encontre d'Escriptors hi havia una de les taules rodones més esperades de la jornada d'ahir als Premis Octubre: Damià Pons, Vicent Alonso i Vicenç Villatoro, moderats per Vicenç Altaió varen debatre sobre La cultura literària de la transició: consagrats, mandarins i joves.
Va obrir foc Villatoro explicant el procés de la transició literària, especialment a Catalunya, i va recordar que «les millors obres literàries segons el cànon de Serra d'Or són les que es publiquen entre 1939 i 1975, és a dir durant la dictadura». La polèmica va estar servida. Utilitzant la paradoxa del cap gran i el cos petit per escenificar l'excel·lència literària i la cultura de masses, Villatoro va reconduir el discurs per explicar que «la vertadera transició literària s'inicia quan sorgeixen uns escriptors preocupats per fer cultura de masses i de gènere» i va recordar la figura de Jaume Fuster i el col·lectiu Ofèlia Drach.
El relleu el va prendre l'escriptor i periodista de la Universitat de València, Vicent Alonso. Entre el públic hi havia alguns dels seus alumnes i per això es va centrar a oferir perspectives diferents per explicar la transició. Alonso va recordar la influència del marxisme i com al País Valencià va haver-hi un clar divorci entre els creadors i escriptors i la Universitat, «fins al punt que creen una espècie d'universitat alternativa amb les seves capelletes».
Damià Pons va explicar el fenomen de la transició literària a les Illes Balears. I ho féu repassant els diferents noms i situacions. En la narrativa la coexistència d'una banda de Villalonga, consolidat i gran referent, les obres narratives de Blai Bonet, el primerenc Baltasar Porcel i l'aparició de la generació dels setanta.
En poesia va explicar la importància de Marià Villangómez per a Eivissa i la coexistència de Jaume Vidal Alcover, Llorenç Moyà, Blai Bonet i Josep Maria Llompart amb la d'un grup de poetes més joves com Damià Huguet o Andreu Vidal.
Pons també va explicar el boom que varen viure les publicacions literàries en el moment, amb onze col·leccions de poesia, i les seves relacions amb l'esclat de la Nova Plàstica mallorquina. També va elogiar la figura de Francesc de Borja Moll i com la seva feina va ser essencial per acabar amb la polèmica gonellista i per aconseguir que la paraula català sigui al nostre estatut d'autonomia, un somni per a molts de valencians.
