JOANA NICOLAU.Palma.
El centre de Cultura Sa Nostra de Palma mostra fins dia 4 de desembre una exposició retrospectiva del fotògraf Manuel Esclusa (Vic, 1952). Amb el títol de Silencis latents, s'exhibeixen noranta-una fotografies de vuit sèries representatives del treball desenvolupat entre el 1979 i el 2000.

L'artista, un dels pioners en la reivindicació de la fotografia com a art, mostra en aquest recull la seva doble faceta de registrador d'imatges i creador artístic. Dos vessants units en un tot a través del qual exposa el seu univers personal. Un món que permet alhora «establir les cracterístiques de la personalitat d'aquest autor d'una manera clara i interessant», segons el comissari de la mostra, Alejandro Catellote i que es vehicula a través de la nit, l'aigua i la llum com a elements recurrents per reproduir imatges d'iconografia urbana com a símbols de la col·lectivitat.

La mostra s'inicia amb la sèrie Venezia, que retrata els canals i els ponts d'aquesta ciutat italiana que significà el punt de partida per a Esclusa en la fotografia nocturna. Després d'aquesta col·lecció es presenten Sil·lepsis, un joc continu de llums i ombres amb predomini de la silueta humana; Naus, sèrie en què retrata fragments de grans vaixells del port de Barcelona; i Urbs de nit, a través de la qual Esclusa s'erigeix en cronista nocturn d'algunes grans ciutats com ara Madrid, Buenos Aires o la mateixa ciutat comtal.

L'arquitectura modernista de Gaudí també té el seu reflex en la mostra a través de la poètica sèrie Trencadís, mentre que Aquariana capta la fascinació dels peixos des de la nit abissal. Una de les sèries més atractives, creatives i recents és la presentada amb el títoScantac, en la qual experimenta amb la unió de la fotografia i de la ciència i presenta un seguit d'autoretrats aconseguits a través d'una màquina per a tomografies computades (TAC). L'artista, que encara no ha donat per tancat aquest recull, aprengué a emprar aquests aparells en un hospital i el resultat és sorprenent.

De manera conjunta amb aquesta col·lecció, la més recent és un mosaic presentat amb el nom d'Aiguallum i en el qual reflecteix el «moviment ensinistrat» de l'aigua a través de diferents perspectives d'un brollador. La sèrie que clou l'exposició és L'arbre, conjunt «considerat al marge dels anteriors» i en el qual introdueix el color. Hi mostra diferents imatges de prova fetes al mateix domicili pel fotògraf i que amb el pas del temps suposen un testimoni de la seva experimentació.