J.N.Palma.
El centre de Cultura Sa Nostra inaugura avui un cicle de conferències per aprofundir en el coneixement de l'obra i el pensament del metge, filòsof i teòleg jueu Maimònides, nascut a Còrdova en el segle XII. El curs s'organitza amb motiu del vuitè centenari, que es commemora enguany, de la mort d'aquesta personalitat força influent en tot el món jueu.

El cicle, organitzat per l'Institut de Relacions culturals de Balears-Israel i per la UNED, es presenta amb el títoEl món medieval de Maimònides: L'aportació a la cultura jueua. L'obertura d'aquestes jornades, avui a les 20.00 hores, serà a càrrec de Gabriel Ensenyat Pujol, professor titular de Filologia Catalana de la UIB. Aquest especialista en cultura medieval parlarà sobre L'època històrica en la qual va viure Maimònides.

El dia 26 s'aprofundirà en el caire científic i mèdic d'aquesta personalitat, que va viure entre 1135 i 1204. Serà gràcies a la professora del Departament d'Estudis Semítics de la Universitat de Granada, Lola Ferre Cano. La catedràtica oferirà la conferència Maimònides metge: L'exercici de la professió, l'obra i la seva difusió a l'Edat Mitjana.

La ponència següent arribarà el dia 2 de novembre. Se n'encarregarà María José Cano Pérez, també professora d'Estudis Semítics de la Universitat de Granada i que posarà en relleu aspectes relacionats amb El protagonisme jueu a l'Egipte de Maimònides. Per acabar, dia 9 de novembre Andrés Martínez Lorca, catedràtic de Filosofia Medieval de la UNED, dissertarà sobre El pensament filosòfic de Maimònides.

Aquest catedràtic ha estat, amb Jacqueline Tobiass, el coordinador dels continguts del curs. Ahir, aquesta darrera remarcà que Maimònides fou «la persona més important i influent dins del món jueu espanyol» i remarcà la importància d'una obra seva, La Mishna, que recull bona part de la tradició oral hebraica.

De la seva aportació com a metge, Tobiass en destacà que en el seu moment ja definí alguns aspectes de la diabetis, per exemple recomanant als seus pacients que anassin alerta amb el consum de sucre. També fou un pioner en la prescripció de normes d'higiene i moderació en el menjar com a font de salut. I, tot i ser metge, no deixà mai de banda la seva feina com a rabí ni les preocupacions filosòfiques.