JOANA NICOLAU.Palma.
El catedràtic de Comunicació Audiovisual de l'Autònoma de Barcelona Romà Gubern inaugura avui una exposició a la Misericòrdia sobre programes de mà cinematogràfics. Aquests «cartells portàtils», avui del fons de l'Arxiu del So i la Imatge, foren una donació de la dinamitzadora cultural Encarnació Viñas i han estat recollits en un curiós volum que se centra en les produccions dels anys trenta. Gubern, considerat a l'Estat una de les principals autoritats en el món de la imatge i l'audiovisual, ha fet el pròleg de la publicació.
Un volum del qual ahir destacà el seu valor «a recuperar la memòria històrica d'una dècada de cinema per a les noves generacions» i especialment interessant en ocupar-se d'uns anys «als que, principalment durant la Segona República, s'experimentà un gran revulsiu del consum cultural i l'oci del cinema en fou un dels protagonistes».
Gubern, autor de nombrosos manuals i estudis sobre cinema i imatge, publicà recentment Patologías de la imagen. En ell, entre d'altres aspectes, aprofundeix en el concepte d'imatge «com a arma intencionada» i considerà que avui en dia, amb la imatge digital, s'ha aconseguit arribar a «la imatge del crim prefecte, aquella que mata les petjades del crim i assoleix la perfecció en allò que es vol dir». Per aquest motiu, no dubtà a afirmar que «la societat contemporània viu en un món d'incertesa i manipulació en què les persones són més vulnerables que mai tant en l'esfera pública com en la privada».
El catedràtic, que vol emprendre una campanya per a què «s'alfabetitzi els infants en la lectura i interpretació de les imatges» incidí en la força de la televisió com a la «gran creadora de realitats» avui en dia i no ho dubtà a l'hora de considerar la programació que es fa a l'Estat com «la pitjor d'Europa, conjuntament amb la italiana». El catedràtic es referí als «mal anomenats programes rosa com a televisió excremental i braguetera» i apuntà la necessitat d'un canvi.
Pel que fa al cinema, afirmà que malgrat «les sales mai deixaran d'existir en ser l'altaveu publicitari del producte», apuntà un canvi de conducta en el consum del setè art en convertir-se en un producte de «consum domèstic i elitista» gràcies als DVd'S i els «home cinema». En relació a la producció fílmica a l'Estat, apuntà que «la producció impersonal ha desaparegut en benefici d'un cinema d'autor, però comercial. Fins i tot Torrente és un film que du el segell pròpi de Santiago Segura».
Finalment, quant a la candidatura del film d'Alejandro Amenàbar, Mar adentro, als Oscar d'Hollywood, creu que «té un aspecte melodramàtic que pot impactar molt al públic americà».
