Durant vint-i-cinc anys, Menéndez Rojas ha anat incorporant matèria a les seves obres. Primer li va interessar la pintura plana. Després, l'element tàctil va començar a introduir-se als seus quadres fins a convertir-se en «una qüestió ideològica». A Magma, l'exposició que aquesta nit s'inaugura al Centre de Cultura Contemporània Pelaires, intenta «posar ordre en el caos» que hi ha en l'actualitat a través del «dibuix».

A cada una de les obres continua apareixent la figura com a «icona». «Som com un apèndix de la tradició, on la figura és un element de comunicació que ens uneix a tots els humans». Fàcil d'identificar i de «reconèixer», serveix perquè la gent ens entengui. Com a resum de la mostra es presenta una escultura que «il·lustra en tres dimensions el concepte del caos». Ho fa mitjançant «una espiral» formada per diferents figures que pugen i baixen.

Menéndez Rojas explicà que «no es tracta d'una exposició autobiogràfica» però reconegué que «té elements dels meus darrers anys de vida». L'artista sempre intenta distanciar-se de la seva vida a l'hora de crear, però sap que és difícil perquè sempre es parteix de «l'experiència». «En una mostra es pot veure d'on es ve i cap on se'n va». I, també la teva pròpia història, una història, segons diu, sempre es reflecteix als quadres.

«Mentre hi hagi gent que pinti existirà la pintura». Pintar és «un acte instintiu, viu en el codi genètic». I per això no pot desaparèixer ni tampoc li interessa la videocreació. En aquesta, Menéndez Rojas considera que l'artista es «distancia de l'objecte». «M'interessa ser més directe, utilitzar la meva energia vital per modificar els elements, agafar-los i embrutar-me». El vídeo només permet «passar un pensament a energia elèctrica» i, un quadre, mostra «una mica de la teva vida petrificada». «És més pròxim, més proper», considerà l'artista.