Els interiors d'Es Baluard s'omplen amb les escultures dels grans mestres

Peces de Man Ray, Fontana, Max Ernst i Fautrier, entre d'altres, completen l'exposició

27/01/04 0:00

P.GIMÉNEZ.Palma.
El Museu Es Baluard ultima la ubicació de les escultures que formaran part de l'exposició inauguraEs Baluard Any 0 i que tenen la comesa de completar la visió que ofereixen els quadres de les distintes tendències que es varen donar en l'art contemporani. Procedents del fons de la Col·lecció d'Art Serra, la disposició de les peces s'ha estudiat per adequar-les de manera dialèctica amb el seu entorn.

Man Ray, Jorge Oteiza, Fautrier, Joseph de Creeft, Sandro Chia, Masson, Julio González, Lucio Fontana, Calder, Max Ernst, Giorgio de Chirico, Joan Brossa, Jacques Lipchitz, Joan Miró, Wilfredo Lam, Picasso i Gargallo són alguns dels autors de la selecció, que també inclou peces de Glòria Mas, Joan Bennàssar, Pablo Gargallo i Yannick Vu, entre d'altres.

Julio González mereix ser destacat perquè és el primer escultor de l'Estat que treballà el ferro. Influenciat per l'Escola de París, González deixa penetrar l'espai en l'escultura Main debout (1937), com després faran autors com Chillida -també representat amb la ceràmica Llura (1980). L'obra de Fautrier Tête de jeune fille (1940) és interessant perquè transmet la mateixa intensitat emocional que caracteritzà la seva pintura.

Joseph de Creeft testimonia en un estudi del 1931 la integració de la geometria i les formes de la natura, mentre que les peces de Lucio Fontana Concetto spaziale (1967) i Caballo loco (1940) coincideixen amb dues etapes diferents en la trajectòria de l'italià. La primera és representativa del moviment espacialista del qual fou pare i la segona és d'una etapa surrealista.

Representatives del surrealisme també són les peces de Wilfredo Lam, una obra circular treballada en bronze; Man Ray, amb Ballet française II (1956-71), tal vegada la peça més controvertida; André Masson, que féu el 1938 Extase; Max Ernst, que creà Janus; i Joan Miró. De l'artista català s'exhibeix Jeune fille au long cou, dels 80. A l'interior, un mòbil de ferro del 1954 d'Alexander Calder comparteix espai amb el bronze Cavalli antichi de Giorgio de Chirico. Sandro Chia signa l'escultura Figura con lacrima del 1982.