El Centre Cultural Contemporani Pelaires del carrer Verí inaugura avui a les 20.00 hores l'exposició Papers del pintor català Hernández Pijuan. En aquesta ocasió, l'artista presenta la seva obra més recent, elaborada íntegrament durant aquest any. Unes sèries de quadres damunt paper treballats amb aquarel·la i guasch on la senzillesa del traç es combina amb elements simples que protagonitzen les pintures mancades d'elements decoratius superflus.
Hernández Pijuan s'inspira en la naturalesa. Les seves passejades pel camp li regalen les referències que després, en la seva memòria, sintetitza i reflecteix sobre el paper. Uns punts de connexió, a pics llunyans, que amb la llum que desprenen els seus quadres, fins i tot aquells de tons més obscurs, fan palesa aquesta íntima relació.
Així, l'artista «sent una especial predilecció cap a la sèrie de pintures de petit format. A elles m'uneix la intimitat, la proximitat i conserven la poètica d'allò, que poc pensat, he trobat i pintat. El resultat sempre està tintat de la improvisació que l'atzar m'inspira».
Per altra banda, la seva sèrie de gran formats presenta «un moviment distint, crea una distància major amb l'espectador, pero manté paral·lelament la intimitat de la sèrie petita. Aquí, la presència de les arquitectures pròpies dels medis naturals prenen protagonisme. «Aquests elements els transform cap al meu estil, dins el meu ordre personal i envers les coses que per mi tenen importància».
Així mateix, afegeix, «som una persona que necessita poques coses, senzilles, per viure. A l'hora de pintar som igual. Em deix guiar per l'atzar. Mai sé que en sortirà del meu traç, és sempre la dimensió del paper la que enquadra el resultat final». Hernández Pijuan reconeix que els quadres reflecteixen i defineixen el personatge que tothom du dins seu, «les meves pintures són molt personals, els dies que la inspiració em defuig em forcen a deixar de banda el que he pintat i deixar passar un temps, ja que em qued molt despullat i no puc creure'm l'obra».
Al pintor li agrada mantenir-se connectat amb el que fan altres artistes i es reconeix un addicte a visitar mostres i exposicions. «El meu període fent classes durant uns anys em va enriquir molt. Aquest intercanvi d'idees amb joves m'ha anat molt bé. Cada generació canvia d'estil, de concepte. Compartir temps amb ells m'ensenyà moltes coses.
