L'artista solleric Girbent presenta aquests dies la seva obra més recent amb el títoOasi a la galeria Horrach-Moyà. Així, el pintor, convençut que «la creació artística desenvolupa tot el seu potencial en contacte amb el públic actiu», intueix la importància d'un tercer element. El lloc, l'espai on es desenvolupa l'encontre. Amb aquesta perspectiva en ment, Girbent recorre als museus, considerant aquests espais com a temples que carreguen de sacralitat, d'aura, les obres que s'hi exposen, obrint d'aquesta manera les possibilitats de l'experiència estètica.
Després d'unes teles amb un rerefons de premeditació per aconseguir impressionar el públic, Girbent gira en una altra direcció. En aquesta nova etapa, s'aïlla del públic i deixa només la idea principal per eliminar-ne l'element «espectador». L'Oasi és el museu. Una «bombolla de pau, amb un relació espai-temps diferent de l'ordinària, i en la qual el pas de les hores es dilata i es crea un moment idoni de reflexió propiciat pel diàleg entre l'espectador i l'obra exposada», segons explicà l'autor. D'aquesta manera, el pintor recorregué els museus Pompidour i del Louvre intentant, en una primera fase, aconseguir-ne aquelles imatges d'intimitat de la gent davant l'aura personal dels llocs de mostra.
Després, i ja a l'estudi on fa feina, Girbent realitza la síntesi plàstica i la concreta sobre les teles. Així, els llenços expulsen molta llum, per evitar la persepectiva i optar per la bidimensionalitat. El resultat és de vegades solitari, però carregat d'espiritualitat. Ell mateix se sent «identificat amb les persones que hi surten» i destaca la pèrdua de noció del temps que els quadres volen evocar.
