NORMA ROTGER. Terrassa.
Els Castellers de Mallorca van participar dissabte passat a la XXV Diada de la Colla dels Minyons de Terrassa, una de les més importants del món casteller i en resposta a la convidada que els mallorquins havien fet als minyons l'any passat.

A les vuit del vespre i amb el cel amenaçant pluja sobre la ciutat catalana, els infants, els joves i la gent gran que formen la família castellera van arribar a la plaça Vella cantant i ballant al so de les gralles i dels timbals.

La Diada va resultar excel·lent per als mallorquins, que van carregar i descarregar amb èxit un quatre amb agulla, un tres de set i un quatre de set, a més del pilar de comiat. Només se'ls va resistir el difícil tres de set aixecat per davall, un castell molt tècnic que va fer figa quan l'enxaneta era a punt de coronar-lo.

A la plaça hi havia bon ambient i ganes d'oferir un bon espectacle. Abans de l'actuació castellera, Júlia Jordà, una de les fundadores de la colla mallorquina, comentava: «Fer castells és tota una filosofia de vida que consisteix a fer pinya, a ajudar-se l'un a l'altre, formant un lligam entre tots». Un esperit de germanor que es manifesta també en el fet que és «una colla formada per gent de tot el món, des de xinesos a finlandesos, americans, anglesos, bascs i castellans. Tots entenen el que vol dir faixes posades!».

Als Castellers de Mallorca hi ha «metges, advocats, economistes, enginyers, picapedrers, jardiners, estudiants, nins i nines i gent jubilada. Fent castells hi trobes gent de totes les professions», assegurava el casteller Josep Angrill. Ell va ser també un dels fundadors de la colla, que va néixer el febrer de 1996.

Uns dels que millor s'ho passen, tant als assaigs com a les actuacions arreu, són els més menuts, que gaudeixen «coneixent gent i fent viatges». Així ho assegurà Marina, que té vuit anys i és l'enxaneta. S'encarrega de coronar els castells, però no té «gens de por» de fer-se mal en caure si l'estructura fa figa. Mercè Socias és la mare de Marina i també de dues castelleres més, Mercè i Cristina. Com sempre comentava que «és difícil no pensar que poden caure i fer-se mal, però sobretot la menuda és de goma. Elles s'ho passen bé, que és l'important».

Els tres acotxadors són Sion i Sebastià, de sis anys i Enric, que en té vuit. Tots tres tenen clar que fan castells perquè «és divertit i fas molts amics per passar-ho bé». Un motiu que comparteixen també els seus pares, que moltes de vegades s'enganxen a la colla després d'acompanyar els seus fills i filles als assaigs.

Mallorca
A Mallorca existeixen tres colles castelleres. Els primers van ser els Castellers de Mallorca, que vesteixen camisa vermella. Poc després es formà la colla dels Al·lots de Llevant, que varen escollir el color verd com a símbol de distinció, i ara està en marxa també la Colla des Raiguer, que ha optat pel blau.

Júlia Jordà explica que ella no hauria pensat mai que «a les Illes es poguessin arribar a formar tantes colles castelleres» i, que ara que l'afició augmenta, n'està «molt satisfeta».