JOANA NICOLAU.Palma.
El gener de l'any 2000, el llavors ministre d'Educació i Cultura, Mariano Rajoy, posava la primera pedra del Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma,Es Baluard. En aquell moment avançà que començava la construcció d'«una obra d'àmplia repercussió social». Ahir, amb el nou recinte expositiu a punt de ser inaugurat, el secretari general del PP i candidat a la Presidència del Govern espanyol, tornà a visitar el recinte fent un espai en la seva atapeïda agenda. Rajoy no dubtà a recordar aquell dia fredoler del 2000 assegurant que per ell Es Baluard té «un cert valor sentimental» i manifestà sentir-se content que les expectatives s'estiguin acomplint.
Segons digué, l'obra realitzada a Es Baluard «completa un entorn històric i artístic de primera magnitud i contribuirà a reforçar les Balears com a destinació turística amb un gran al·licient cultural». Així mateix, posà en relleu la importància que es contribueixi a la creació d'iniciatives museístiques que «ajuden que hi hagi un major nivell cultural i a enriquir les civilitzacions». En aquest sentit, agraí l'impuls atorgat per part de l'editor i col·leccionista, Pere A. Serra, qui cedeix a l'espai públic gran part de la col·lecció permanent.
Mariano Rajoy, acompanyat pel president Matas, la batlessa Cirer i Pere A. Serra, recorregueren Es Baluard seguint les explicacions de dos dels arquitectes del projecte, Luis García Ruiz i Vicente Tomàs, i la directora Teresa Pérez Jofre. A la visita també assistiren la portaveu del PP, Ana Mato, i el regidor Araujo.
Del projecte, Rajoy valorà que s'hagi aconseguit un espai molt obert i diàfan amb recorreguts que fan que sense témer-se'n es passi d'un espai a l'altre de manera perfectament connectada. La sala de l'aljub causà sorpresa, com també les vistes sobre la badia d'aquest espai privilegiat que antigament era de l'Exèrcit. Un espai que, com comentà Pere A. Serra, «a començaments dels anys seixanta un promotor intentà construir-hi un hotel de luxe. Els obstacles derivats de la importància històrica de la construcció ho impediren, no sense que abans el promotor, en un intent de sortir-se amb la seva, fes malbé part de la murada amb una càrrega de berrubins. Al final s'arribà a un acord amb Cort. L'Ajuntament n'aconseguí la propietat, a canvi de pagar a l'empresari els 27 milions de pessetes que li costà el Baluard, i s'obligà el promotor a restaurar la destrossa».
El fet que amb la construcció del museu s'hagi recuperat un espai municipal degradat per atorgar-li «un aspecte immillorable», fou ressaltat per Rajoy després que Pere A. Serra li detallàs quina era la situació de Es Baluard els darrers anys. L'editor afirmà que se sent content que «el lloc, que era un gran femer, s'hagi convertit en una zona pública molt agradable per a la ciutat». Segons recordà, només de l'aljub, se'n tragueren 147 camionades de de fems. Quasi res!
