P. GIMÉNEZ.Palma.
Joan Barbarà va crear, l'any 1950, al carrer de l'Argenteria de Barcelona, el seu primer taller de gravat «per satisfer la necessitat que tenia com a artista d'un lloc on treballar i per experimentar amb les més diverses tècniques calcogràfiques». L'obtenció del premi del Gravat, tres anys després, suposà la consolidació d'un projecte que obria les portes del taller Barbarà a l'obra gràfica dels artistes més prestigiosos del segle XX.
D'aquesta manera, Tristan Barbarà, fill del col·laborador més il·lustre de Joan Miró, recorda els fonaments del projecte del seu progenitor en el catàleg editat amb motiu dels 50 anys del taller de gravat Joan Barbarà. Mig segle d'avantguarda, la mostra que el Casal Solleric de Palma inaugurarà el pròxim 18 de setembre, coincidint amb la Nit de l'Art.
L'exposició, que ja s'ha pogut veure al Centre d'Art Santa Mònica de Barcelona i que viatjarà per les principals capitals europees i Nova York, arriba a Palma amb «un muntatge especialment ampliat» i que reuneix, entre altres, obres de figures tan importants com Miró, Dalí, Picasso, Antonio Saura, Tàpies, Chillida, Victor Vasarely, Mariscal, Susana Solano, Plensa i Subirachs.
A través de la visió de les creacions d'aquests grans mestres, també es mostra la feina de l'artista amb «totes les tècniques de l'art gràfic», presentant, entre altres, des de l'aiguada, la litografia i l'electrografia fins a l'estampació, el gravat, el gofratge i la fotolitografia.Segons Tristan Barbarà, la mostra reunirà «unes 70 obres, des de proves d'assaig fins a obres concloses, concebudes per alguns dels mestres del segle XX» al taller de l'artista, amb un capítol especial que inclou peces de creadors «mallorquins com Barceló, Rafa Forteza, Horacio Sapere i Joan Sastre».
Tristan Barbarà afirmà que «la increïble qualitat de les obres» que han sortit del taller en aquest mig segle d'activitat ha fet necessari «un procés de selecció de les peces que la integren», per al qual ha tingut l'ajuda de Javier Blas. El resultat «és una exposició amb un caire pedagògic i històric», que permet no tan sols reconèixer la mestria de Joan Barbarà, sinó també traçar «un recorregut històric entorn d'allò que ha estat l'evolució del gravat».
Segons l'editor, es veu un canvi «entre els primers gravats que sortiren del taller en els anys 50. Els primers Tàpies, Miró... eren petits formats en blanc i negre». Això va canviar a mesura que Europa i l'Estat sortien de la postguerra. Així, comença a sorgir un mercat del gravat i «l'exposició permet vuere com evoluciona l'economia». Els formats tornen més grossos i s'hi incorporen les noves tècniques, «de manera especial la fotografia».
