algo de nubes
  • Màx: 32°
  • Mín: 25°
26°

«Xocoatl» recorre a la Caixa els tres mil·lennis d'història del cacau

L'exposició repassa els orígens, els usos i curiositats d'aquest aliment

IOLANDA PERICÀS.Palma.
La Fundació la Caixa de Palma acull avui la inauguració de Xocoatl, aliment del déus, una mostra que romandrà a Palma fins dia 14 de setembre i en la qual es repassen els orígens, la història i l'evolució del cacau, descobert fa més de tres mil·lennis i principal ingredient de la xocolata.

Comissariada per la historiadora Maria Mestre, l'exposició recrea múltiples escenografies per mostrar la història i el consum de cacau. Així, aplega més d'un centenar d'objectes procedents de diversos museus i de col·leccions particulars com ara utensilis emprats en l'elaboració de xocolata, receptaris, àlbums botànics, escultures, màscares i fotografies i gravats d'època, entre altres.

Segons explicà Mestre, la mostra es divideix en quatre àmbits. El primer, Theobroma cacao, presenta la matèria primera i les seves varietats, el procés de producció i els principals productors mundials de cacau. En aquest sentit, Mestre posà de manifest que aquest recull va néixer per «mostrar els països i les cultures on el cacau fou durant molts de temps la principal font d'ingressos». La comissària explicà que, si bé el cacau té el seu origen en les cultures precolombines, «als països situats a trenta graus al nord i al sud de l'equador», actualment «en són els principals productors del món Costa d'Ivori i Ghana».

El segon dels àmbits en què es divideix l'exposició, El cacau i les cultures precolombines, fa referència a les civilitzacions mesoamericanes -olmeca, maia i asteca- que descobriren i començaren a emprar aquests productes. S'hi pot veure quins eren els usos del cacau, que servia fins i tot de moneda de canvi.

Mestre explicà que «els indis no usaven el cacau sòlid: el batien en dues xicres fetes amb una carabassa buida, n'ingerien l'escuma i en bevien la resta». Així mateix, la comissària aclarí que «no va ser fins a l'arribada dels colonitzadors que no es mesclà amb sucre, ja que en aquestes cultures el cacau es mesclava amb xile, alvocat o papaia, per treure'n begudes picants, àcides o amargues».

La tercera part, Hoc non frangit ieiunium, es refereix a l'arribada del cacau a Occident, amb un èmfasi especial en la polèmica provocada pel consum de xocolata per part dels clergues i si implicava trencar o no el dejuni.

El darrer dels gran apartats de la mostra se centra en la Producció, consum i publicitat de la xocolata i del cacau. S'hi poden recordar campanyes com la del Cola Cao, la primera marca de cacau que en posà en marxa promocions publicitàries, i marques que comercialitzaven els seus productes, amb diversos noms, adreçats a diferents tipus de públic».

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.