IOLANDA PERICÀS.Palma.
Joan Miquel Arrom, Sasai (Palma 1970), inaugurà ahir a la galeria de Joan Oliver Maneu la seva darrera exposició, Cantos rodados, en la qual l'artista compara «els homes amb les pedres de riu, que la vida, com l'aigua, va polint». La mostra, que romandrà a l'espai durant un mes, recull l'obra més recent de l'artista, que des de fa deu anys no exposava en una galeria privada.
L'exposició aplega una vintena d'obres en les quals predomina la figura humana «en estat de repòs, amb poc moviment, però en quadres amb molt d'aire, molt de llum i un clar contrast monocromàtic». Sasai explica que es tracta de peces «amb poca perspectiva, però molt matèriques, quasi com si fossin escultures», en què el gest adquireix una importància especial.
En aquest sentit l'artista, professor de piano del Conservatori Professional de Palma, explica que la gestualitat és una constant a les seves obres, «basades en l'espontaneïtat» i que, si bé ha passat per diferents estils, «des del totalment abstracte fins a la figuració», el ritme, «la qüestió gestual» és un element sempre present. Així assenyala que la seva pintura ha evolucionat «des de la primera mostra que vaig fer a Quatre Gats, en la qual Ferran Cano em demostrà la seva confiança». Actualment les seves obres són més complexes i necessiten «d'un punt de referència».
Pel que fa a la utilització del color, en aquesta exposició l'artista empra una paleta basada en el blau, el gris i el negre. L'ús d'aquests colors és intencionat, perquè combinant-los Sasai dóna als seus quadres i als seus personatges una aparença «mineral, com de pedra». En aquest sentit explica que «m'agrada investigar i jugar amb els colors, anar provant amb diferents matisos fins a trobar allò que cerc».Respecte de la possible relació existent entre les dues disciplines artístiques que Sasai maneja, la música (com a professor de piano) i la pintura, el creador no creu que s'hi puguin establir gaires punts en comú. «La música és auditiva i l'art és visual», afirma, «únicament crec que es poden relacionar, i de manera un tant abstracta, el ritme, entès com les fluctuacions de temps en el cas de la música, amb el pols i el gest a l'hora de pintar». Així mateix estableix una certa relació entre «el silenci i la llum».
Sasai explica que «després de treballar m'estim més el silenci a l'hora de tancar-me a l'estudi, però he de reconèixer que algunes vegades, quan he treballat amb música es nota a les meves obres l'efecte d'un determinat compositor». En el cas de Cantos rodados, la poca influència musical és de «Bach i un jazz molt suau».
