P.GIMÉNEZ.Palma.
Sota el títoPartides simultànies, l'artista Paco Espinosa inaugura anit a la galeria Altair de Palma una exposició de vuit quadres, als quals el mallorquí presenta la «nova generació d'imatges associades» en les quals treballa des del 2002. Quadres de grans dimensions, formalment integrats per una suma d'imatges fàcilment identificables per la barrera física que configura una xarxa de ferro.
«Es tracta d'obres que estan articulades a partir de tres conceptes: la multiplicitat, la simultaneïtat i la confrontació». Segons explica Espinosa, una de les joves promeses de la plàstica de l'Illa, l'elecció d'aquests tres conceptes com vehicle per articular les seves creacions respon al fet «que m'apropen a la línia de pensament de l'home davant el que és enfrontar-se a múltiples realitats que transcorren a la vegada», afirma.
Per això el títol de la mostra. Partida simultània pren aquest terme molt utilitzat als escacs, «quan un jugador s'enfronta a diversos adversaris». Paco Espinosa extrapola aquesta idea de l'àmbit metafísic de la filosofia al fet que «la realitat és variable» per establir un discurs preambular sobre el qual treballar la fase central del procés que «és automatista».I és que segons detalla el mallorquí, el seu procés de creació viu tres moments diferents. «Primer faig el plantejament conceptual», després, a la fase central automatista, «més gestual», és on hi juguen els coneixements i els sentiments. Per últim, la tercera etapa, «torna una altra vegada la reflexió», després d'haver aconseguit una nova energia i dimensió fruit de la interrelació de les entitats individuals. «Les reflexions són prèvies i posteriors», diu Espinosa, «perquè al procés automatista sorgeixen noves coses que tornen a incitar a la reflexió», assegura.
Tot i que la seva reflexió verbal indica que existeix un treball molt meditat, l'artista creu que el grau d'aportació mental i emocional són equiparables a la seva obra. «Tots els esdeveniments socials t'esquitxen. Si ets sensible això queda reflectit a les coses que fas».
El jove creador, una de les promeses de la plàstica mallorquina, reconeix en aquestes obres una evolució respecte a anteriors sèries. «Crec que els processos i les formes del llenguatge que he anat adquirint s'han anat incorporant a les obres» i augura que aquesta evolució encara ha de continuar. «Les noves obres continuen aprofundint en aquesta teoria, que cerca una nova força, una nova dimensió de la suma de realitats». En aquest punt, el mallorquí matisa que «no m'interessa tant recollir les causes negatives de les crisis socials, sinó extreure alguna cosa positiva de la unió de la multiplicitat».
Espinosa assenyala que existeixen artistes en el panorama internacional que estableixen aquest mateix ordre escènic de suma d'imatges que presenten les seves obres. «A mi m'agrada entrar en aquest discurs, encara que sigui variant els continguts. Jo no m'he plantejat el fraccionament entès com recollir retalls de la realitat, sinó realitats amb entitat pròpia».
