P.GIMENEZ.Palma.
La forma i dimensió amb què Camilo José Cela donà continuïtat a la seva gran passió, la pintura, a Papeles de Son Armadans fou l'argument a partir del qual el president-editor del Grup Serra, Pere A. Serra, donà a conèixer a partir d'anècdotes, fonamentades en textos i documentació diversa, la dimensió més sensible del Nobel.
Convidat a participar al cicle de conferències que ret tribut al desaparegut autor a l'Arxiu Municipal de Can Bordils, i acompanyat a la taula pel catedràtic Perfecto Quadrado i la tinent de batle de Cultura Carme Feliu, Pere Serra començà les seves reflexions, tot recordant les incursions en el món de la pintura que féu Cela durant la seva joventut, alhora que mostrà el primer i únic cartell que testimonia l'exposició que realitzà el 1947.
Encara que «d'aquesta primera incursió artística fa 70 anys», i malgrat que Cela es dedicà de ple al camp de les lletres, «mai no va desaparèixer la seva passió per la pintura» com ho demostra l'esdeveniment del 2000. Pere A. Serra explicà com en aquesta data visità amb Cela els tallers de gravat que dirigeix Pep Sitjar, amb l'objectiu de fer diverses proves amb una sèrie de dibuixos de l'escriptor i recordà com «mai no em va demanar pel resultat de les proves».
En opinió de l'editor Pere Serra, l'autor era conscient de les seves limitacions. Precisament la consciència d'aquesta limitació féu que l'autor de Viaje a la Alcarria i La colmena ideàs una fórmula magistral que li permeté durant tota la seva trajectòria vital mantenir un estret contacte amb l'art. Cela començà per introduir una sèrie d'articles a Papeles de Son Armadans de crítics de prestigi com Moreno Galván i Rodríguez Aguilera, etc., fins arribar a Solana el qual «enamorà Camilo amb la seva pintura negra».
