P.G.Palma.
Quadres pintats utilitzant un suport convencional com la tela són, en aquesta mostra, peces excepcionals que es barregen amb tot tipus d'objectes pintats: maletes, patins, bosses, sabates, mobiliari (cadires, taules, escriptoris, un telèfon) i fins i tot una taula de surf. Disseminats per l'espai entresòl del Casal Solleric, aquestes peces integren l'exposició Pep Guerrero. Obres 1995-2002.
La mostra, que s'inaugura demà vespre, una coproducció entre l'Ajuntament de Palma i la Diputació de Cadis patrocinada per la Caja de Ahorros del Mediterráneo (CAM), proposa una revisió de la trajectòria d'un dels artistes balears amb major projecció des del moment en què es produeix un punt d'inflexió a la seva carrera, el 1995, fins a arribar a les peces que representen la seva etapa de maduresa creativa.
Neo pop, neo figuratiu, kitsch... encara que els experts no es posen d'acord a l'hora de donar una definició de la tendència estètica que Pep Guerrero empra per materialitzar els seus paisatges fraccionats, l'artista ha consolidat un llenguatge pictòric personal, que li ha donat molt bons resultats. I encara que en els seus darrers treballs els colors i els motius varien com també ho fan els objectes que usa com a suport, «a vegades pens que continuu fent una mica el mateix», assegurà el pintor.
Acompanyat per la tinent de batle de Cultura, Carme Feliu; la comissària de la mostra, Neus Cortés, el representant de la CAM a Balears, Joan Daviu, i l'assessor d'exposicions de Cort, Joan Carles Gomis, Pep Guerrero destacà que, veient reunida la seva producció, també es pot constatar una certa, encara que lenta, evolució, especialment «en el tractament de la tècnica, molt més perfecta». En aquest sentit, el pintor afirmà que «he après a pintar, més que res, i som una mica menys boig, la tècnica és més bona i, encara que no he perdut l'espontaneïtat, he deixat de pintar sense tenir por».
