El gener de 1898, Francesc Pi i Margall va escriure al diari de caràcter federalista El Nuevo Régimen un article, en què convidava els republicans a aprendre l'esperanto. Quaranta anys després, el feixisme va eliminar aquesta llengua que havia nascut amb la intenció de convertir-se en universal. Mallorca no es va quedar al marge i es va afiliar al corrent. Un llibre, El moviment esperantista a Mallorca (1898-1938), editat per Documenta Balear analitza la influència que va exercir a l'Illa. El seu autor, Xavier Margais, recorre la seva història convertint l'obra en «el primer estudi a nivell estatal que tracta l'esperanto des del punt de vista històric».

La base de l'estudi se centra en «com era vist el moviment esperantista per la resta de la gent». Instaurat dins de l'utopisme, l'ideal d'aquesta associació se centrava en «crear un idioma propi» amb el qual «poder comunicar-se amb el veí». «Esperaven l'arribada d'una llengua que servís com auxiliar de la pròpia».

L'esperantisme pot considerar-se una «manifestació cultural» que usà diaris, clubs, Jocs Florals o cartes, entre altres, per expandir-se. «Es tractava d'una llengua senzilla que incloïa elements llatins, semítics o anglosaxons». Per Margais, la principal dificultat amb què es topà per fer el seu estudi va ser trobar persones que haguessin estat membres d'alguna associació.