Jaume Andreu, professor d'Història de l'Art a la Universitat de les Illes Balears, investiga l'arquitectura popular de Mallorca, «un assumpte del qual es parla molt però, en general, no s'hi ha aprofundit, encara que sí s'han fet estudis monogràfics bastant seriosos». Investigar tot això des d'un punt de vista científic és una tasca necessària per conèixer i contribuir a la preservació d'un patrimoni etnològic que, en molts casos, corre perill d'extinció. «Per conservar el patrimoni és bàsic conèixer-lo», diu. Aquest estudi «implica moltes hores de camp i un contacte directe amb els informadors».

L'arquitectura popular inclou des de cases de possessió que entronquen amb l'anomenada arquitectura culta, fins a habitacles relacionats amb les activitats agrícoles i ramaderes, l'habitatge típic de pagès. Andreu du a terme una anàlisi sistemàtica d'aquest «ventall tipològic» en un estudi que qualifica de «contra rellotge» perquè depèn de les fonts orals i perquè aquests tipus de construcció s'estan perdent per la destrucció, l'abandonament o les rehabilitacions agressives. Molts són «elements que no surten als mapes i la informació del pagès és bàsica».

Andreu s'endinsa en els aspectes de la seva evolució i els canvis al llarg dels segles a l'estudi de l'habitatge mallorquí, la principal característica del qual és l'austeritat. «Ara hi ha una moda per un estil mallorquí entre cometes que passa per col·locar a la carta elements que agraden amb una barreja d'estils, de zones geogràfiques i de tipologies; es tendeix a seguir un criteri mimètic i és el que anomenem arquitectura fingida», conclou. Se cerca que l'edifici sembli antic, cosa que resulta perillosa en la remodelació d'aquestes estructures.