algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín: 11°
11°

Feito: «L'artista és un animal estrany, algú que va a contracorrent»

L'artista madrileny Luis Feito inaugura anit al Solleric una retrospectiva de la seva obra

70226

El Solleric recorre els darrers cinquanta anys de l'artista.

J.T.

La planta baixa i la planta noble del casal Solleric acullen des d'avui una mostra de la trajectòria d'un «dels màxims exponents de la pintura no figurativa espanyola», segons posà de manifest la regidora de Cultura de Cort, Carme Feliu, a la presentació de l'exposició Feito. Obres 1952-2002, que s'inaugura anit amb motiu de la Nit de l'Art.

La mostra, que fins ara s'ha pogut veure al Museu Reina Sofia de Madrid, ha estat comissariada per Marta González, conservadora general del museu, que explicà que «aquest és un marc diferent al del museu, amb la qual cosa la mostra adquireix una nova dimensió». L'exposició és una trajectòria per les diferents etapes del pintor madrileny, que fou el 1957 un dels fundadors del grup El Paso, juntament amb Saura, Millares o Canovar. Així, a la planta baixa es poden veure les seves obres «més matèriques, planimetries amb línicies incises», mentre que a la planta noble, ocupada per les pintures es pot veure la seva evolució «des de les teles verges, on treballa amb un suport sense preparar, a teles viscerals, fins arribar a les seves darreres obres amb acrílic».

Pel que fa a la seva evolució, l'artista comentà que «en tota la meva obra roman la pretensió de crear». Feito afirmà que en veure reunida la seva obra dels darrers cinquanta anys sorgeix l'autocrítica «que és permanent des del moment que un s'enfronta a allò que ha realitzat, i és ferotge». Feito concep la figura de l'artista com la d'un «animal estrany, una persona que va sempre a contracorrent». Feito creu que el fet de pintar és «un desafiament gran i difícil, però a mi el que m'interessa és l'acte físic de pintar i el que puc explicar a través de la pintura».

En aquest sentit, Feito considera que l'obra d'un creador és «interessant en la mesura que l'artista reflecteix el que viu. Els homes som la conseqüència del que vivim, però el meu paper no és analitzar-ho». Creu que «l'aportació de l'artista és subjectiva, ja que dóna la seva visió. El meu problema és intentar donar una transcendència a allò que consider fonamental, m'interessa el pòsit que pot deixar-me allò que visc dia a dia».

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.