Cabells llargs, clars, la mirada perduda, accentuades bosses de dormir poc i treballar, presses. Joan Anguera fa el possible perquè el complex engranatge de la 22a Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega que dirigeix funcioni, si pot ser, a la perfecció. «Totes les comunitats coincideixen en el fet que la Fira de Tàrrega és la més potent de l'Estat Espanyol», manifesta amb serenitat. «Per aquí passen durant els quatre dies uns 850 programadors de tot el món, milers d'artistes i desenes de mitjans de comunicació als quals s'ha d'atendre. M'encantaria poder-me desdoblar però no puc». I això que la fira només és al seu equador.
El principal objectiu de la mostra és «que en surtin el màxim de contractacions possibles» per això assegura estar encantat de comptar amb sis espectacles de les illes. «Crec que val la pena portar propostes de les Balears perquè ho teniu tot molt difícil, és un teatre que es veu poc a l'Estat; així que si la fira ajuda els artistes illencs jo no puc fer més que sentir-me orgullós». Perquè Anguera no es considera el director d'un festival en què es presenten novetats sinó «una persona al servei de les arts escèniques». Per això no entra en qualificacions a l'hora de parlar dels espectacles, tot i que en fa la tria.
«Intent que a Tàrrega hi hagi espectacles de tot tipus, infantil, dansa, musical...». Aquest fet està lligat estretament a l'elecció de les obres illenques: «són un reflex de la diversitat escènica que cerc que tingui aquesta fira». Voice Void és una obra basada en la dansa, Les aventures d'en Tres i Mig i Històries de la botiga encantada estan més encarades al infants i Divertinaje de Wonderbrass és un muntatge musicoteatral. «I duim Cucorba perquè és necessari homenatjar d'alguna manera els 25 anys que porten fent feina», afirma.
Enguany han arribat a les mans d'Anguera 700 propostes teatrals, de les quals n'ha hagut de seleccionar 100. La meitat són de companyies catalanes, vint-i-cinc de la resta de l'Estat, «vigilant que no hi hagi més de sis muntages per comunitat» i la resta, estrangeres. La majoria d'elles les ha vist. Una de les seves satisfaccions seria que «a tots els grups balears els passés com a la companyia Res de Res/En Blanc que tingueren tan bona acollida, que el seu espectacle Ícars arribà fins a Cracòvia», conclou.
