La regidora de Cultura i presidenta de la Fundació Pilar i Joan Miró de Palma, Carme Feliu, explicà que la presa de decisions que afecten la Fundació Pilar i Joan Miró de Palma depén de la Comissió de Govern del consistori. Aquesta ostenta la gestió diària del centre, mentre que, d'altra banda el Patronat resta com a òrgan consultiu i es reuneix una vegada cada sis mesos per estudiar l'estat de les comptes i evaluar el treball i els projectes del centre. De fet, els estatuts de la Fundació, aprovats el dia 22 de març del 1979 durant el mandat de Paulí Buchens (i sols modificats en una ocasió, el 1980) recullen aquesta forma de gestió al seu article 7.

En aquest punt es diu que la Fundació serà regida i administrada, «amb les més àmplies facultats», per un patronat i delimita les funcions que aquest ens ostenta. «Velar per l'adecuada interpretació i fidel compliment de la voluntat fundacional; promoure i organitzar les instal·lacions que siguin necessàries per el compliment dels seus objectius; dirigir les seves futures activitats d'acord a les instruccions rebudes per l'artista; i la representació judicial i extrajudicial de la Fundació a tota mena d'actes i contractes... tot això sense perjudici de les facultats tutelars que legal o estatuàriament correspondran a la corporació municipal».

És a dir, el Patronat evalua l'estat administratiu i els projectes, com ara exposicions, prèstecs, itinerància de les obres, etc, que s'han d'envestir al llarg d'un semestre, mentre que les decisions rutinàries per fer viables aquestes activitats, així com els tràmits burocràtics s'aproven en Comissió. Per aquest motiu el patronat de la Fundació està constituit per fins a 20 patrons, entre representants de l'Ajuntament, designats pel batle o pel regidor en funcions, i vocals nats, aquests darrers anomenats per voluntat del fundador. Aquests darrers són familiars o descendents del creadors de la Fundació, és a dir Pilar Juncosa i Joan Miró i altres personalitats estretament lligades a la trajectòria de l'artista.