algo de nubes
  • Màx: 15°
  • Mín: 10°
10°

Concha Velasco representa el musical «Hello, Dolly!» a l'Auditòrium

«Som una nina gran que cada dia es disfressa davant del públic»

Concha Velasco s'ha transformat en una alcavota, en una viuda plena de vida que cerca alegrar l'existència a la resta del món. I tot des del punt de vista de l'experiència. «Em continua agradant guanyar premis i omplir teatres». L'actriu és a l'Auditòrium des d'ahir i fins el pròxim 15 de setembre amb Hello, Dolly!.

"Què té d'especial Dolly Gallagher Levy? 
"Sempre havia dit que mai no em quedava amb cap tret dels personatges que interpretava, que quina sort poder viure altres vides. La capacitat de Dolly d'improvisar o d'embolicar la gent que l'envolta està quedant al meu interior. Vaig voler fer Dolly perquè ho necessitava d'una manera vital. Portava massa temps amb el drama Las manzanas del viernes de Gala. Fou ell qui m'animà a canviar.

"Ho necessitàveu? 
"He romàs en primer pla perquè no som una actriu encasellada. Em consider una de les actrius més dúctils.

"La versatilitat hauria de ser la norma de tots els actors? 
"Sí. Tenc una gran facilitat, una gran necessitat de canviar de registre. De petita em disfressava i em mirava en un mirall. Ara em consider una nina gran que té la sort de disfressar-se cada dia davant d'un públic i un auditori diferents.

"«Hello, Dolly!» és una versió renovada. Què té d'especial el muntatge? 
"Es tracta d'un espectacle molt més gran, amb un ballet i un cor convertits en personatges. És una cosa viva, moderna. El problema que ens vam plantejar en decidir dur-lo a terme va ser la comparació amb la pel·lícula. No té res a veure amb el film. El muntatge es va estrenar l'any 1962 i, des de llavors, ha anat quedant petit. Nosaltres hi hem introduït canvis tècnics, li hem rentat la cara. Hello, Dolly! pertany a aquella època en la qual es feien obres a partir de texts clàssics, que es reconvertien en musicals.

"És imprescindible el text perquè un musical tingui una major qualitat? 
"Sí. A Hello, Dolly!, el text és molt àgil perquè procedeix d'una de les obres de teatre més importants, La casamentera, escrita per Thornton Wilder. Si no, no l'hauríem feta. En realitat, Paco Marsó, el meu marit, i jo volíem repetir Carmen, Carmen. Al final, ens vam decantar per Dolly. En aquests moments, Gala m'està escrivint una altra obra. Serà la cinquena.

"Què us atreu dels musicals? 
"Em fa ràbia que, ara que estan de moda els musicals, em diguin que m'he pujat al carro. Tenc matrícula d'honor en aquest àmbit. No em consider una cantant però és el que a mi m'agrada. En realitat, el que m'agradaria és tenir una companyia com les d'antany, que arribava a una ciutat i mostrava tot el seu repertori.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.