La cineasta Leni Riefenstahl, la més longeva, compleix avui 100 anys sense fasts oficials, ja que no ha aconseguit alliberar-se del llast d'haver posat el seu talent al servei d'Adolf Hitler. Gairebé set dècades després del rodatge de Triumph donis Willens (El triomf de la voluntat), la pel·lícula sobre el congrés del partit nazi, per encàrrec del Führer, la polèmica persegueix encara aquesta enèrgica centenària. Per Francis Ford Coppola, George Lucas o Mick Jagger, Riefenstahl és una documentalista genial, que va convertir en obra mestra el congrés amb el qual Hitler es va retre culte. Per altres, un exponent del cinema de propaganda. Riefenstahl mai no ha ocultat la seva «fascinació» per Hitler, que la descobrí a la primera pel·lícula que va dirigir, Das blaue Licht (La llum blava, 1932), premiada en el Festival de Venècia.
Allò que sí ha negat és haver sabut de l'horror que amagava el règim nazi. Sosté que va treballar sota coacció. La berlinesa va filmar Tag der Freiheit (El dia de la llibertat, un documental sobre la Wehrmacht hitleriana, el 1935, com també Olympia (1936), una lliçó de cine sobre els denominats «Jocs del nazisme» i, finalment, Tiefland, el 1940. Aquest últim títol la va col·locar, a les portes del centenari, davant d'una nova controvèrsia: les acusacions de la comunitat gitana per haver utilitzat com a extres presos tancats en camps de concentració. Ella recorda el rodatge amb afecte, envoltada d'uns extres amb els quals va establir llaços d'amistat. Els pocs supervivents que queden d'aquest grup "la majoria va morir en cambres de gas, immediatament després del rodatge" l'acusen de cinisme, ja que ella afirma voler retrobar-los per evocar aquella època, i li exigeixen reparacions, encara que siguin a títol simbòlic.
L'aniversari coincideix amb una sèrie de publicacions, retrospectives i l'estrena de la seva darrera producció, Impressionen unter Wasser (Impressions sota l'aigua), filmada el 2002. Riefenstahl és el títol de la biografia escrita per Jürgen Trimborb, publicada aquests dies, en què aquest autor, gairebé setanta anys més jove que el seu personatge, tracta de demostrar que entre Riefenstahl i Hitler hi va haver una mica més que «admiració inconscient». La cineasta intenta esquivar aquest tipus de retrets amb una barreja d'ingenuïtat i lapsus de memòria. Riefenstahl, nascuda a Berlín el 22 d'agost de 1902, ha trencat en aquests cent anys de vida suficients esquemes com perquè es destaqui una mica més que aquella curta dècada de col·laboració, entusiasta o no.
Abans que cineasta va ser ballarina "una lesió al genoll li va impedir continuar", després es va convertir en actriu de pel·lícules d'esquiadors i alpinistes, i finalment va passar a la direcció. El ministre de la Propaganda Josep Goebbels la va condecorar pels seus mèrits, però amb la desnazificació van arribar les dificultats. La cineasta fou processada com a còmplice del règim i s'exilià a l'Àfrica. Riefenstahl celebrarà els 100 anys en el seu bungalou del llac Starnberger, acompanyada per un centenar d'«íntims», com Boris Becker i l'alpinista Reinhold Messner. No hi haurà condecoracions, perquè a Alemanya una distinció a Riefenstahl seria una provocació.
