Una exposició recrea els sistemes de pesos i mesures des del segle XIII

Maria de Fàtima Lladó i Miquel Ballester, dos dels impulsors, explicaren que «històricament, pareix ser que la conquesta catalana de 1229 va donar origen al sistema mallorquí de mesures, però també algunes foren aportades per la cultura àrab. Dos noms són claus per a la unificació i l'ordre d'aquest sistema ja existent a l'illa: el jesuïta Josep Saragossa i el cavaller Vicenç Mut (1670)». Durant la segona meitat del segle XIX, «el sistema de mesures mallorquí va perdre vigència oficial quan s'imposà el sistema mètric decimal a tots els dominis espanyols i la pesseta va passar a ser-ne la moneda oficial».

Tots els instruments, conceptes, ambients i fins i tot les olors al·ludeixen a la tradició autòctona. La complexitat de mesures és molta, i és per això que el visitant troba les equivalències. Un dels espais expositius més admirats és el que representa una botiga de mitjan segle XIX, inspirada en l'antic establiment campaner de Can Pomaret de s'Abeurador, entre d'altres. Es divulga el que és una lliura, unça, almud, barcella, somada, mitja cana, quartí, etc. L'escena és especialment entranyable pels majors.

L'agricultura té el seu protagonisme, plasmat sobretot per una era. Aquí l'aspecte etnològic compta amb eines, indumentària, i paraules com garbes, vencís, etc. Romanes, d'arroves i terces és una altra secció que mostra tota una sèrie de mitjans bàsicament per pesar animals. A Unitats de material d'obra es diu: «Una carretada de cantons són...», i hi ha diferents gruixos com d'emperador, i tresperdós. Així mateix figura Unitats de Superfície (una quarterada; 7.103m2), i una relació del sistema de regnes veïnats.