L'escriptora i periodista catalana Carme Rigalt parlà ahir a la Fundació la Caixa sobre La genètica de l'amor: seduccions i resistències, enamoraments i desenamoraments, com a part del cicle que sobre «Genoma humà i ètica religiosa» es du a terme a la Fundació des del passat gener.

"Quina és la genètica de l'amor? 
"Més que de genètica crec que en qüestions d'amor s'ha de parlar de química. Pot sonar «cursi», però s'ha comprovat científicament que la química intervé en els procesos d'enamorament.

"I la cultura? 
"Les relacions amoroses tenen molt d'atàvic. Jo sempre he cregut que les àvies tenien raó en la qüestió de «fer-se respectar», i no pel sentit moral de la frase, sinó perquè és una manera de fer-se desitjar, i això és molt important perquè el desig sempre genera més desig.

"Creis que el fet d'enamorar-se té un component literari? 
"Sovint m'he demanat si sense haver sentit parlar d'amor, sense haver llegit o sense haver vist una besada ens hauríem enamorat o ens hauríem besat. Crec que moltes vegades ens enamoram de la idea de l'amor, la idea de reconèixer-nos en un altre.

"I quin paper juga el sexe en tot això? 
"L'amor i el sexe són dues dimensions que per si mateixes tenen un valor. El fet d'unir-los és un estigma judeocristià, que uneix la idea de l'amor i la parella amb la de la reproducció. Amb el temps això ha esdevingut una frustració per a moltes parelles, que s'estimaven molt però que no connectaven sexualment. Pens que al sexe s'hi ha d'arribar de manera primària, sense inhibicions, i els elements associats amb l'amor ens distreuen.

Projecte  
Actualment l'escriptora, finalista del Planeta el 1997, treballa en un nou projecte literari, «que està quasi acabat». Rigalt explica que es tracta «d'un llibre en què es mescla la ficció amb la realitat». La novel·lista, que combina la seva tasca com a escriptora amb la feina de periodista, lamenta «que sovint no tenc temps per centrar-me en una sola cosa».