L'escalfament del clima de la Terra ha provocat el més important enfonsament registrat en trenta anys de la plataforma glacial de l'Antàrtida, que es va fracturar formant milers d'icebergs. Davant aquest fet, científics nord-americans adverteixen sobre el risc d'un augment del nivell de la mar si el fenomen s'agreuja. Una part important de la plataforma glacial Larsen B, la formació de la qual es remunta a 12.000 anys, es va enfonsar en un període de 35 dies, indicà dimarts el Centre nord-americà de Dades sobre les Neus i els Gels (NSIDC). Situada a la costa est de l'Antàrtida, Larsen preocupa des de fa anys als científics.

La zona que es va enfonsar recentment cobria 3.250 quilòmetres quadrats, una superfície semblant a la de tota l'illa de Mallorca, que té 3.640 quilòmetres quadrats. En total contenia 720.000 milions de tones de gel. En els darrers cinc anys, aquesta enorme extensió de gel ha perdut 5.700 quilòmetres quadrats i avui només té el quaranta per cent del que anteriorment era la seva superfície mínima. Segons la pàgina d'internet del NSIDC, l'última fractura d'aquesta plataforma de 220 metres d'espessor va començar el 31 de gener passat.

L'NSIDC afirma que l'augment de la temperatura va ser de l'ordre de 0'5 graus Celsius per decenni, i que aquesta tendència és observada almenys des de finals dels anys 1940. A partir de 1974, la superfície de set plataformes glacials de l'Antàrtida ha disminuït uns 13.500 quilòmetres quadrats. Els científics estimen que la fosa del gel té poques conseqüències immediates al nivell global de la mar, però podria afectar-la a més llarg termini, ja que augmenta la quantitat de gel antàrtic que s'aboca a la mar. «Les plataformes glacials actuen com a contraforts, com a protecció per a les glaceres. Mantenen a distància l'aire marí més càlid i moderen la fosa de les glaceres i les fractures del gel antàrtic», explica l'NSIDC.

El novembre passat, el cap del departament de glaciologia de l'Institut Argentí de l'Antàrtida, Pedro Skvarca, havia advertit sobre el risc d'una possible dislocació de Larsen arran de les càlides temperatures primaverals i d'un augment del 20% de les pèrdues de gel de la plataforma. Aquest fet té relació entre l'escalfament climàtic i la desintegració de certes plataformes glacials, i el procés pot agreujar-se si les temperatures estivals de l'Antàrtida pugen.