Uns 60 olis i dues grans instal·lacions tridimensionals componen l'exposició antològica dedicada a l'obra de l'artista Josep Guinovart des de 1948 fins avui, que inclou algunes peces poc conegudes que van obrir nous camins en la seva trajectòria artística.

L'exposició, que es podrà veure fins el 26 de maig a La Pedrera de Gaudí, recull l'evolució de l'artista des de Blat (1948), una tela en què Guinovart situa diverses espigues de blat, un element que, com remarca el comissari, José Corredor-Matheos, «apareix quan l'artista és figuratiu i realista, però que després s'ha mantingut al llarg de la seva trajectòria». El blat, diu Corredor-Matheos, és la metàfora de «la vinculació de Guinovart a la naturalesa des dels seus inicis, cosa que suposa una proximitat a la realitat».

Aquesta proximitat al camp d'Agramunt (Lleida), que va conèixer durant la Guerra Civil espanyola, és també present en moltes de les seves composicions en les quals apareix la palla, el gra, el concepte de llavor, com en L'ull del blat (1992). Guinovart confessà ahir que «sempre m'ha interessat molt l'espai expositiu i, en aquesta ocasió, l'edifici de Gaudí, un arquitecte que em va impactar des del principi quan vaig conèixer La Pedrera o el parc Güell».

D'aquesta admiració han sorgit les dues instal·lacions realitzades per l'artista per a aquesta ocasió: una peça instal·lada al pati de l'edifici del passeig de Gràcia constituïda per columnes de bidons acoblats i foradats, que podran ser traspassats pels visitants; i una obra a la mateixa sala expositiva que evoca la profunditat d'un pou mitjançant un joc de miralls que envolten una columna original de La Pedrera, i que crea alhora la il·lusió d'una columna gaudiniana cap a l'infinit.