El periodista i escriptor José María Carrascal oferí una conferència en el club Ultima Hora, publicació editada pel Grup Serra, en la qual, amb el títol homònim del seu llibre, Jubilación. La plenitud de la vida, parlà dels avantatges d'aquesta etapa. El cèlebre comunicador, després de ser presentat pel president del Grup Serra, Pere A. Serra, i pel director de Televisió Espanyola a les Illes, Joan Martorell, entrà en matèria rebutjant l'ús del terme tercera edat, ja que el considera «cursi».

Per Carrascal, «aquesta no és la millor etapa de la vida, però sí que és una etapa plena de possibilitats». Una afirmació que feia deixant clar que la seva obra i intervenció anaven adreçades als homes, ja que «les dones mai no es jubilen», i que parlava des de la seva experiència personal.

Temes com l'amistat, la salut, la mort, els doblers... foren alguns dels que esmentà, posant en relleu fets com que «l'amistat és un plaer que no pot igualar-se amb cap altre», o la necessitat que «els jubilats es gastin tots els doblers i no es guardin ni un duro», o la reflexió sobre la mort, «una reflexió que no només es torna seriosa en aquesta etapa». Així i tot, d'aquest període destacà la llibertat com el gran pilar. «La llibertat de no haver de fer coses obligat és un luxe i un regal que abans no es té».

Entre anècdotes i relats d'experiències personals, alguna fent al·lusió a les seves corbates, Carrascal destacà que la jubilació entesa com s'entén a hores d'ara és un fenomen nou. «Un capítol tot just escrit ahir» que es contraposa a una societat en la qual, segons digué, la paraula vell s'està «desterrant» i es premia la joventut. En aquest context ell mostrà la seva felicitat de ser jubilat. A més, sabé convèncer el nombrós auditori present al Teatre Municipal, entre el qual es veieren cares conegudes com la del nou jubilat Raimundo Clar.

Nova York
La seva llarga trajectòria professional als EUA i els lligams que encara manté amb la ciutat de Nova York, on resideix cinc mesos a l'any, fou posada en relleu pel periodista i acostà al públic la seva visió sobre l'11-S. Tingué un missatge del tot optimista assegurant que «la ciutat es recuperarà», però no dubtà a afirmar que allà «tot ha canviat». Amb el relat de la seva experiència aflorà la seva estima cap a Amèrica, tot i que acabà afirmant que moriria «sent espanyol».