Miquel Tugores és fill de la postguerra. Aquest mallorquí de
Pollença es considera en paraules d'Antonio Machado «essencialment
bo», advoca per practicar l'art de viure i de fer de la pròpia vida
«una obra d'art». És titulat per l'escola d'Arquitectes Tècnics de
Barcelona, professió que ha exercit allà, a Mallorca i a Madrid. És
vicepresident de l'Associació Madrilenya de Galeries d'Art (AMGA) i
dirigeix la galeria Dionís Bennàssar des que el 1988 aquest espai
mallorquí va iniciar la seva etapa a Madrid. «La galeria és el
refugi que em permet ser mallorquí a Madrid», comenta Tugores.
El galerista explicava com varen ser els seus primers contactes
amb l'art. «D'al·lot, m'agradava dissenyar i construir vaixells de
vela. Contemplava artistes com Roch Minue, Dionís Bennàssar i
Arassa, que pintaven a la cala de Sant Vicenç. La meva faceta
creativa es va materialitzar una mica amb la pintura. Volia
expressar històries i no sabia dibuixar molt bé, per la qual cosa
em vaig plantejar fer belles arts però ho vaig descartà. Vaig ser
delineant i una mica pintor fins que vaig descobrir que el cine
sintetitzava totes les arts i que era una forma d'esculpir el
temps».
Tugores considera que la producció artística balear ocupa un
lloc privilegiat. «Quan vàrem obrir la galeria vàrem fer un estudi
referit a l'art a Pollença, on hi havia deu galeries privades, dues
o tres sales culturals, un museu i dues-centes persones que
consumien tubs de pintura, teles i material de dibuix. Extrapolant
aquestes dades a la resta de Mallorca i d'Espanya, Balears ocupa un
dels llocs més privilegiats tant pels artistes natius com pels
residents de fora que elegeixen les illes com a paradís per
treballar». Per Tugores, dirigir la Dionís Bennàssar li suposa una
vinculació a l'illa. «Aquest espai representa la meva passió per
l'art i em dóna l'ocasió de ser més mallorquí i més madrileny.
Aquesta galeria em va fer arrelar millor a la capital i em va
permetre vincular-me una altra vegada a Mallorca, ja que parl cada
dia amb artistes de l'illa».
«En realitat som un mallorquí perdut a Madrid, per això he creat
aquesta illa, una galeria que conserva aquesta estètica purament
mediterrània similar a l'esquema de Mallorca». Una de les coses que
més enyora Tugores és la seva llengua, però també «els penya-segats
i el mar, les amistats i la família. Les coses que en realitat ens
sostenen de majors són les essències que ens han alimentat de
petits al terreny físic i espiritual. Jo som fill del mar i la
sobrassada».
Gran producció
Segons explicava Miquel Tugores, mai no hi ha hagut tantes galeries
d'art ni tants d'artistes com ara. «Fa poc calculàvem que
existeixen uns 20.000 artistes que pinten al nostre país a través
de les arts plàstiques convencionals. A ells s'afegeixen els
artistes del metall i la informàtica. Crec que mai no hi ha hagut
tant de creador artístic com ara, una altra cosa és la
qualitat».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.