Miquel Tugores és fill de la postguerra. Aquest mallorquí de Pollença es considera en paraules d'Antonio Machado «essencialment bo», advoca per practicar l'art de viure i de fer de la pròpia vida «una obra d'art». És titulat per l'escola d'Arquitectes Tècnics de Barcelona, professió que ha exercit allà, a Mallorca i a Madrid. És vicepresident de l'Associació Madrilenya de Galeries d'Art (AMGA) i dirigeix la galeria Dionís Bennàssar des que el 1988 aquest espai mallorquí va iniciar la seva etapa a Madrid. «La galeria és el refugi que em permet ser mallorquí a Madrid», comenta Tugores.

El galerista explicava com varen ser els seus primers contactes amb l'art. «D'al·lot, m'agradava dissenyar i construir vaixells de vela. Contemplava artistes com Roch Minue, Dionís Bennàssar i Arassa, que pintaven a la cala de Sant Vicenç. La meva faceta creativa es va materialitzar una mica amb la pintura. Volia expressar històries i no sabia dibuixar molt bé, per la qual cosa em vaig plantejar fer belles arts però ho vaig descartà. Vaig ser delineant i una mica pintor fins que vaig descobrir que el cine sintetitzava totes les arts i que era una forma d'esculpir el temps».

Tugores considera que la producció artística balear ocupa un lloc privilegiat. «Quan vàrem obrir la galeria vàrem fer un estudi referit a l'art a Pollença, on hi havia deu galeries privades, dues o tres sales culturals, un museu i dues-centes persones que consumien tubs de pintura, teles i material de dibuix. Extrapolant aquestes dades a la resta de Mallorca i d'Espanya, Balears ocupa un dels llocs més privilegiats tant pels artistes natius com pels residents de fora que elegeixen les illes com a paradís per treballar». Per Tugores, dirigir la Dionís Bennàssar li suposa una vinculació a l'illa. «Aquest espai representa la meva passió per l'art i em dóna l'ocasió de ser més mallorquí i més madrileny. Aquesta galeria em va fer arrelar millor a la capital i em va permetre vincular-me una altra vegada a Mallorca, ja que parl cada dia amb artistes de l'illa».

«En realitat som un mallorquí perdut a Madrid, per això he creat aquesta illa, una galeria que conserva aquesta estètica purament mediterrània similar a l'esquema de Mallorca». Una de les coses que més enyora Tugores és la seva llengua, però també «els penya-segats i el mar, les amistats i la família. Les coses que en realitat ens sostenen de majors són les essències que ens han alimentat de petits al terreny físic i espiritual. Jo som fill del mar i la sobrassada».

Gran producció
Segons explicava Miquel Tugores, mai no hi ha hagut tantes galeries d'art ni tants d'artistes com ara. «Fa poc calculàvem que existeixen uns 20.000 artistes que pinten al nostre país a través de les arts plàstiques convencionals. A ells s'afegeixen els artistes del metall i la informàtica. Crec que mai no hi ha hagut tant de creador artístic com ara, una altra cosa és la qualitat».