El primer volum del Diplomatari Borja, amb direcció del pare
Batllori, sortirà a la llum per la fira de Sant Jordi. A hores
d'ara s'ultimen els darrers detalls de la publicació, en la qual
s'inclou informació inèdita referida a l'afer borgià del Bisbat de
Mallorca sota el regnat d'Alfons el Magnànim. La història ens situa
en el primer terç del segle XV. Alfons de Borja era conseller del
Magnànim i entre ells s'establí una mena de simbiosi que es basava
en l'assalt sistemàtic de les rendes, els béns i els drets d'una
Església que es trobava acorralada. Alfons de Borja, després Papa
Calixt III, col·laborà activament i lucrativa en l'espoli, posant
al servei del Magnànim la seva gran intel·ligència i saviesa
jurídica.
Alguns dels aspectes fins aleshores desconeguts i que guarden
referència amb Mallorca han estat investigats per Miquel Navarro
Sorni i Luis Pablo Martínez, que han tingut cura del Diplomatari.
Així, avalen fets històrics que contradiuen relats com, per
exemple, que no fou el monarca Martí V, sinó Alfons el Magnànim,
qui instal·là Alfons de Borja a la seu mallorquina perquè actuàs
com a testaferro. Segons relaten, el 1420 el Magnànim, coneixedor
de la mala salut de Lluís de Prades, aleshores bisbe de Mallorca i
gran enemic seu, mobilitzà les seves forces per col·locar Alfons de
Borja com a bisbe. El febrer de 1424, pensant que de Prades havia
mort, cursà l'ordre de nomenament, una ordre que el capítol acatà
amb submissió tot i saber que el bisbe era ben viu.
Lluís de Prades era a Roma. Prest, el rei tingué convenciment
d'aquest fet i cursà una ordre expressa perquè tornàs de seguida.
El bisbe no l'acatà i, com a càstic, el Magnànim confià totes les
pertinences del bisbat a Alfons de Borja, nomenat procurador.
Aquest episodi, que es perllongà fins que Borja fou nomenat bisbe
de València, donà pas a un llarg seguit de prevendes. Durant els
preparatius militars que precediren l'inici del conflicte amb
Castella el 1429, emprà les sofrides rendes del bisbat com a
tapaforats financer. Entre maig i juny de 1429 es facilitaren un
mínim de 4.424 florins d'or de Mallorca i amb ordres signades per
ell es finançà bona part del rober i les armes de l'infant Pere,
germà del rei.
Aquest «escandalós» passat de prevendes, quan Alfons de Borja es
convertí en Calitx III s'encobrí amb una explicació moralitzant que
presentava el Papa com un personatge allunyat de tota ambició i de
la vanitat dels honors mundans. L'elevació al bisbat després
d'aconseguir la reducció de Gil Sánchez Muñoz, l'antipapa Climent
VIII, a Penyíscola, li possibilitava una diversificació de les
seves estratègies de promoció social personal i dels seus
familiars. El nou cicle acabaria amb una ruptura oberta amb el
Magnànim en assolir el pontificat, l'any 1455.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.