algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín: 12°
15°

El «Diplomatari Borja» revela l'espoli del bisbat illenc a mans de Calixt III

El volum I aporta informació inèdita sobre l'afer d'Alfons de Borja com a procurador

33698

Retrat de Joan Joanes d'Alfons de Borja, futur papa Calixt III.

El primer volum del Diplomatari Borja, amb direcció del pare Batllori, sortirà a la llum per la fira de Sant Jordi. A hores d'ara s'ultimen els darrers detalls de la publicació, en la qual s'inclou informació inèdita referida a l'afer borgià del Bisbat de Mallorca sota el regnat d'Alfons el Magnànim. La història ens situa en el primer terç del segle XV. Alfons de Borja era conseller del Magnànim i entre ells s'establí una mena de simbiosi que es basava en l'assalt sistemàtic de les rendes, els béns i els drets d'una Església que es trobava acorralada. Alfons de Borja, després Papa Calixt III, col·laborà activament i lucrativa en l'espoli, posant al servei del Magnànim la seva gran intel·ligència i saviesa jurídica.

Alguns dels aspectes fins aleshores desconeguts i que guarden referència amb Mallorca han estat investigats per Miquel Navarro Sorni i Luis Pablo Martínez, que han tingut cura del Diplomatari. Així, avalen fets històrics que contradiuen relats com, per exemple, que no fou el monarca Martí V, sinó Alfons el Magnànim, qui instal·là Alfons de Borja a la seu mallorquina perquè actuàs com a testaferro. Segons relaten, el 1420 el Magnànim, coneixedor de la mala salut de Lluís de Prades, aleshores bisbe de Mallorca i gran enemic seu, mobilitzà les seves forces per col·locar Alfons de Borja com a bisbe. El febrer de 1424, pensant que de Prades havia mort, cursà l'ordre de nomenament, una ordre que el capítol acatà amb submissió tot i saber que el bisbe era ben viu.

Lluís de Prades era a Roma. Prest, el rei tingué convenciment d'aquest fet i cursà una ordre expressa perquè tornàs de seguida. El bisbe no l'acatà i, com a càstic, el Magnànim confià totes les pertinences del bisbat a Alfons de Borja, nomenat procurador. Aquest episodi, que es perllongà fins que Borja fou nomenat bisbe de València, donà pas a un llarg seguit de prevendes. Durant els preparatius militars que precediren l'inici del conflicte amb Castella el 1429, emprà les sofrides rendes del bisbat com a tapaforats financer. Entre maig i juny de 1429 es facilitaren un mínim de 4.424 florins d'or de Mallorca i amb ordres signades per ell es finançà bona part del rober i les armes de l'infant Pere, germà del rei.

Aquest «escandalós» passat de prevendes, quan Alfons de Borja es convertí en Calitx III s'encobrí amb una explicació moralitzant que presentava el Papa com un personatge allunyat de tota ambició i de la vanitat dels honors mundans. L'elevació al bisbat després d'aconseguir la reducció de Gil Sánchez Muñoz, l'antipapa Climent VIII, a Penyíscola, li possibilitava una diversificació de les seves estratègies de promoció social personal i dels seus familiars. El nou cicle acabaria amb una ruptura oberta amb el Magnànim en assolir el pontificat, l'any 1455.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.