Quan li encarregaren rodar un llargmetratge a la seva ciutat, Barcelona, Jose Luis Guerin no s'ho pensà dues vegades: agafà la càmera, s'instal·là durant dos anys i mig al barri xinès de la capital i anà alternant la convivència amb els veïns amb el rodatge i el muntage d'En construcción. Després arribaren les bones crítiques i els reconeixements "premi Nacional de Cinematografia i premi especial del jurat de Sant Sebastià, entre altres", i ahir arribà a Palma per segon pic, després d'haver passat sense fer renou pels cinemes Renoir l'hivern del 2000. En construcción es projectarà avui a les 20 hores al Centre de Cultura Sa Nostra de Palma i es podrà veure als Cinemes Chaplin a partir de divendres.

L'activitat a Sa Nostra s'emmarca en el projecte Balears 2015. Immigració, ja que En construcción és una pel·lícula que tracta, principalment, de la gent, del conglomerat de persones de diferents races i procedències que viuen en un barri marginal. Els veïns es van coneixent i transformant, alhora que es construeix a la zona un gran bloc de pisos. Això dóna títol al film. Segons Guerin, és un de les pel·lícules més íntimes que ha fet, concretament «aquella que més em representa», afirmà, «i per això n'estic molt satisfet», afegí. També és el primer film amb una vocació clarament humanista que realitza.

Allò que més volgué destacar el director de la cinta és el fet que «mostra les petites coses de la quotidianitat, la qual conté el millor dels espectacles. Ara bé, la quotidianitat s'ha de revelar, perquè està oculta». Una altra peculiaritat d'aquest film, que està a cavall de la ficció i del documental, és la manca d'actors i de diàlegs prevists. Guerin anà escollint els rostres més emblemàtics i fotogènics del barri barceloní a mesura que els coneixia i es deixà dur per la vida intrínseca del veïnat per fer-ne la trama.

«És per aquesta raó que en aquest film he trencat barreres i prejudicis que tenia. No he jutjat, sinó que he observat els meus personatges i els he mostrat amb els seus matisos, he intentat comprendre tothom encara que pensassin coses diferents de les meves, en part perquè estic convençut que al món no existeixen els monstres, només la monstruositat».

Humanisme
Segons el director espanyol, autor de films com Naturaleza muerta (1981) i Tren de sombras (1996), hi ha dos tipus molt definits de pel·lícules: les de consum i les humanistes. En el primer grup Jose Luis Guerin inclou aquelles cintes basades en l'ús de les noves tecnologies i els efectes, dit d'una altra manera. En el segon, en el qual ell s'inclou, hi ha les pel·lícules que cerquen el despullament de la realitat i que tenen com a protagonista la bellesa del rostre humà. I aquest «no es podrà substituir per un ordinador», afirmà.