Reencuentros, Zapateado i Movimiento Flamenco són les tres coreografies que el bailaor andalús Antonio Márquez representa anit a les 21 hores a l'Auditòrium de Palma, abans de continuar la seva gira per França. Es tracta d'una actuació especial per al ballarí, perquè «des dels quatre anys vaig viure a Eivissa», comentà. A més, «ja fa set anys que vaig actuar a l'Auditòrium i a mi m'agrada repetir els llocs, perquè si agrad al públic em sap greu no tornar-hi». Així que Antonio Márquez torna, i ho fa no com a solista del Ballet Nacional, com féu aleshores, sinó amb la seva pròpia companyia, fundada el 1996.

El primer dels tres números, Reencuentros, és «un dels espectacles que més èxit ha tingut la companyia arreu del món», afirmà. El segon, Zapateado de Pablo Sarasate, és tot un clàssic en el repertori flamenc, que Márquez ha versionat pel que fa a la coreografia. I per acabar, el tema popular Movimiento Flamenco, una simplificació de l'obra Boda flamenca. El ballarí dedica aquesta coreografia al Mimbre, un dels mestres de flamenc que ell més admira.

Demà també farà vint anys del debut de l'artista a Madrid, quan entrà al Ballet Nacional sota la direcció de Juan Antonio Ruiz. I en aquests anys ha guanyat «en preparació», explicà, però «continuu amb la passió i el temperament de les actuacions dels meus primers anys. Ara tenc molts més recursos que aleshores, però quan surt a l'escenari m'oblid de la tècnica, que practic cada dia, i em deix portar», afegí.

Pel que fa referència al flamenc com a ball, l'andalús té molt clar que «s'ha de dur amb dignitat» per no desfer la feina dels primers mestres, com Matilde Coral o Aurora Bosch.