La galerista Karen Giaccobi tanca la seva sala després de deu anys

"Per què tancau? 
"La gent avui no té temps d'anar a una galeria. Vénen a la inauguració, però després, si no és un artista mallorquí, no ve ningú. Tenir galeria és un luxe privat.

"Creis que està molt copat el mercat per uns pocs galeristes a Palma? 
"No ho crec. He tingut molt bones relacions amb els galeristes d'aquí. Ens ajudam. El problema és que la gent que m'agrada té una línia especial, i que aquí no són coneguts. Jo som alemanya i crec que els alemanys mai no han pensat a no comprar un artista estranger. Aquí, si no fos per alguns bons amics, no hauria venut res d'estrangers.

"Potser és que el poder adquisitiu dels mallorquins no és tan alt com el dels alemanys...  

"No hi estic d'acord. A Mallorca hi ha gent amb moltíssims doblers, però volen un gran nom que tothom conegui. Que quan entris al seu despatx es vegi bé la firma, això és molt important. Però la gent a qui interessa l'art contemporani és molt poca. En general, avui tot el que és cultura és poc important.

"Recordau quan vàreu obrir la galeria? 
"Vam obrir el setembre del 91. Ara portam deu anys complerts. La idea que tenia des de fa any i mig és que no convé continuar. Crec que amb el canvi de l'euro tot ve una mica junt per començar una nova etapa de feina. Tenc artistes, com Tadashi Kawamata, amb els quals duc projectes a Espanya. Vull continuar treballant amb tots amb els que he col·laborat. L'oficina estarà oberta, amb el mateix número de telèfon. Continuu aquí.

"Ara que esmentau Kawamata. Què us semblava el seu projecte per al land art de Mondragó? 
"Era una idea formidable que no ha estat ben entesa aquí. El seu projecte era extremadament respectuós amb el medi ambient.

"Quines diferències veis entre les galeries d'ara i les d'abans? 
"Quan vaig arribar a Mallorca el 68, les galeries eren punts de trobada. Ara la gent té pressa.