Neró (37-68 dC) fou un emperador cruel i inhumà però no calà foc a Roma, més aviat foren sabotejadors cristians i jueus els qui incendiaren la Ciutat Eterna. El foc, que arrasà la major part de la vetusta urbs romana l'any 64 dC, sempre ha estat atribuït a la còlera de Neró i al seu desig d'aniquilar els seus detractors. Però, segons un estudi del catedràtic d'Història de la Universitat de Konstanz a Baviera, Gerhard Baudy, les flamarades es declararen com a part d'una revolta d'incontrolats que somiaven en la caiguda de l'imperi.

En aquells dies de convulsió, explica Baudy, pamflets que predeien l'imminent final del món i la vinguda del Messies salvador caigueren en mans de cristians i jueus de Roma, que interpretaren el missatge com una convidada a la insurrecció.

«És molt improbable que aquest incendi resultàs un accident. Les expectatives que despertava la profecia eren tan grans entre la gent que hagué de ser un acte deliberat», indicà el professor. «Els cristians "continuà" odiaven Roma i creien en la profecia que Jesús derrotaria el mal amb un gran foc o cataclisme». La teoria de Gerhard Baudy contrasta amb la d'altres experts que no acaben de posar-se d'acord sobre l'origen del gegantí incendi.