Calor cubana, flamenc i ballet clàssic a l'obra de María Giménez

«En blanco y negro» s'estrena a l'Auditòrium de Palma l'1 de setembre

Mireia BalashPalma27/08/01 0:00

Té només 28 anys i ja estat guardonada amb el Premi Nacional de Dansa del Ministeri de Cultura, ha treballat amb Alicia Alonso al Ballet Nacional de Cuba i ha fundat la seva pròpia companyia de clàssica. En blanco y negro és la seva primera creació i es representarà l'1 de setembre a l'Auditòrium de Palma, en el que es preveu que serà una gran nit. L'espectacle de la madrilenya María Giménez és una fusió de les cultures cubana, flamenca i romàntica a través de la dansa i de la música, un cant al mestissatge i a la multiculturalitat, que ha acompanyat sempre la ballarina. Segons Giménez, la dansa és un llenguatge universal, no pas d'una minoria, i no hi entén de llengües ni colors.

«És un llenguatge que obre les portes a tot el món», explicà, i per això ha decidit unir tres estils tan diferents de ball com són el cubà, el flamenc i el ballet clàssic, del qual prové la jove ballarina. A l'espectacle hi apareixen sis ballarins cubans mostrant la sensualitat dels seus moviments; sis de flamenc, símbol de la força i el temperament del sud, i l'elegant María Giménez. Cadascun dels intèrprets expressa amb els seus característics moviments les arrels de la seva cultura i d'aquesta manera s'integren les tres. El títol de la creació, En blanco y negro, no és més que un altre exemple de la diversitat artística i cultural present damunt l'escenari.

A l'espectacle, la qualitat dels ballarins se suma al joc de llums, a la complexa coreografia de Giménez i José Antonio Ruiz, i als efectes de so, amplificats pel dolby surround que embolcalla el públic durant l'obra. La història de En blanco y negro comença mentre un grup de cubans resa davant un altar de santeria. Quan arriba l'alba, acaba la cerimònia i comença el treball, però el primer raig de sol il·lumina un monticle del qual sorgeix un home, un guia. A l'altra banda de la terra, Isabel, una bella espanyola, espera que li arribi l'amor. El destí farà que les dues cultures es trobin i cadascú aportarà a la relació el seus colors i sentiments. El resultat: una fusió de música, moviments, sons diversos i molt de color.

La meta de la jove ballarina madrilenya no és ballar amb els millors ni rebre premis, sinó arribar a crear una dansa que arribi a tothom, que es converteixi en un llenguatge universal. Giménez desitja «trencar la imatge que té la gent que la dansa és per a una elit adinerada». Amb la formació de la seva companyia i el nou espectacle, fa una primera passa cap a aquest propòsit i espera «que d'aquí un temps els teatres de dansa s'omplin de joves de catorze anys». María Giménez fundà la seva companyia el 1997, just després de deixar la companyia de ballet de Víctor Ullate a causa de les seves desavinences artístiques. Aquí començà el seu recorregut en solitari i En blanco y negro ha estat el gran èxit que ha consumat la seva reconeguda fama.